Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/53

ni pràcticament, eren amics de l'art per l'art, sinó que, descobrint en l'humà llinatge una finalitat, a la consequció d'ella encaminaven tota sa sabiduría.
Mes si l'ús d'una llengua forastera porta grans inconvenients, mirant la cosa de part del predicador, i posa obstacles a l'expedició de la gracia, també és digne d'ésser considerat el gran defecte que importa respecte de l'auditori. Cap i a l'últim la classe més numerosa i més digna d'atenció del ministre evangèlic és el poble, i aquest és cert que o no entén el castellà o l'entén malament, segons frase del reverendíssim doctor Vilamitjana, arquebisbe que fou de Tarragona. No us fieu de que'l poble devegades vos demani el sermó en castellà; és aleshores que, corromput pel mal exemple dels qui ell té per savis, parla mogut més per l'amor de la vanitat, que no per la de la ventat. Qui vulgui agradar, que prediqui en castellà; mes qui vulgui aprofitar, que ho faci en la nostra propria llengua. I aprofitem aquesta ocasió per parlar contra un abús que's va introduint, com tants d'altres, en nostres democràtics temps, en contra del caràcter popular i d'unió que distingeix al cristianisme. En efecte; per l'Iglesia no hi ha més que un poble cristià, com Cristo no tingué més que un veritable cos; savis i ignorants, rics i pobres formen un tot, una massa compacta, sens distinció de jerarquía; aquesta democracia és l'honor de la nostra Iglesia; el temple és la casa pairal de tots, no deuen els cristians anar-hi per classes, no dèu, per lo tant, la paraula divina fer diferencies, ni predicar-se, fòra raríssimes excepcions, sermons pels senyors i sermons pels pobres; així com els rics moderns construeixen barris pels obrers i barris pels senyors; no, Cristo de tots els ordres socials ne feu un poble; tots, doncs, devem juntament postrar-nos a sa presencia i oir sa divina paraula; mai s'ha de rompre l'unitat de la familia humana i menos en la presencia de Déu, mai és més saludable la paraula evangèlica que quan se predica davant de tothom; aleshores se veu clarament que amb una mateixa mida són midats els rics i els pobres; el nivell dels socialistes allí està admirablement aplicat; aleshores el savi s'humilía, i s'exalça l'ignorant, i d'aquella humiliació en ve un augment de sabiduría. Perquè'l mateix home instruit troba més fàcil educació per sos sentiments que d'aquella ma-