Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/49

Aquesta pàgina ha estat revisada.

cava la paraula divina, en català escrigué gairebé tots sos llibres destinats a la propagació de la fe i de les bones costums; i el llibre més extès de catequística cristiana, volgué donar-lo a l'estampa aquell home verdaderament animat de l'esperit dels sants, en llengua catalana. Com l'Il·lustríssim Claret han pensat tots els qui han sentit en son cor la flama de la caritat fraternal i han sigut il·luminats per aquella divina paraula, que és com la divisa de Testat sacerdotal: Evangelizare pauperibus missit nos.
 D'altra part, els homes apostòlics, al seguir aquest intern sentiment de caritat, s'han conformat, no sols amb l'esperit del Cristianisme, sinó que han seguit sa admirable llegislació. El Concili de Trento mana que s'ensenyi la Doctrina cristiana en la llengua del país respectiu; els Provincials tarraconenses decretaren la formació de catecismes en llengua catalana i la seva ensenyança en la propria llengua; els sínodos diocessans i els Prelats tots de Catalunya disposen lo mateix, essent d'advertir que si bé durant els sigles XVII i XVIII la major part dels Bisbes eren castellans (ens apar que en alguna ocasió ho foren tots simultaniament, lo qual suposa clarament l'idea centralitzadora i anti-regionalista del Poder polític), no obstant, els Prelats, imposats sobretot per la responsabilitat del sagrat ministeri, publiquen el catecisme en llengua catalana i manen que en la propria llengua sía ensenyada la doctrina.
 Tant-de-bò sortís un home ple de l'esperit de la Veritat, prou fort per sobreposar-se a les pretensions de la vanitat i destruir els obstacles de la moda, restablint l'antiga costum i la llei eclesiàstica, encara no derogada, d'ensenyar als petits la ciencia del Pare celestial en la llengua en que amorosament parlen amb els seus pares de la terra.