i l'educació religiosa i la mateixa infusió de la fe, no són altra cosa que'l perfeccionament de la naturalesa moral de l'home. Els fonaments de la religió i de la moral ja els posà el mateix Criador en la conciencia i en l'enteniment de cada-hú; la conciencia i l'enteniment ens parlen en nostra materna llengua perquè
si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en català li parl que llengua altra no sent;
per lo qual, completar l'edificació de l'home moral i religiós en llengua estranya, és edificar fora de fonament, dificultar la consolidació de la naturalesa i de la gracia, és fer una obra flaca i de poca durada.
Les raons a priori que acabem d'alegar, les havem trobades mil voltes desgraciadament confirmades en la pràctica de la nostra vida sacerdotal. Comencen els nois per apendre la doctrina cristiana sens devoció, perquè en llengua castellana no l'entenen; la diuen després estrafent les paraules i xampurrejant, i al cap d'alguns anys que no van a estudi, ja no se'n recorden. Havem trobat senyoretes educades en col·legis de monges, de familia piadosa, i elles mateixes bones cristianes, oblidades enterament de la doctrina que de cap a cap havien après de memoria, i sols recordar les oracions quotidianes que pronunciaven en català; en cambi, no hi ha ningú que hagi après en sa materna llengua el Catecisme, que no sàpiga lo més essencial d'ell durant tota sa vida. El fet de la veritat és que desde que s'ensenya en castellà la doctrina cristiana, la gent no la sab, o la sab molt malament: d'aquí que tots els homes verdaderament apostòlics qui han il·lustrat la nostra terra, hagin sigut acèrrims defensors de l'ensenyança del Catecisme en català. Sobre de tots ells dèu colocar-se el venerable mossèn Antòn
Claret.
I ara no serà fòra de lloc fer commemoració d'aquest home de virtut acrisolada i de zel evangèlic, venerat per tothom mentres fou a Catalunya, objecte després de mil injuries i calumnies de part de la gent madrilenya. Mossèn Claret és l'exemplar de lo que'n podríem dir un eclesiàstic regionalista. Dins de Catalunya formà son esperit de prosselitisme; en català predi-
