_(page_15_crop).jpg)
'expansió, signe de vida, és també causa d'extenuació del sér, una creixença exagerada sovint porta una mortal debilitat; la concentració multiplica les forces, lo mateix en la naturalesa física que en l'espiritual, tant en l'individuu com en la comunitat. Per això creiem que'l restaurament de Catalunya demana un estudi i reflexió reposada sobre'ls grans pensadors de la nostra raça; el sistema intel·lectual d'un país és com l'ossada social, qui sosté tot el cos de la nació, i sens ella és impossible que's sostingui. Cercar sistemes forans, emmatllevar teoríes forasteres, enamorar-se d'idees novelles, i fer de tot això la basa social, és cosa frèvola, contraria a l'escola regionalista i a l'il·lustració internacional.
El predomini d'un poble sobre dels altres és un fet constant en l'Historia; obeeix, de consegüent, a una mira de la Providencia, i sublevar-se contra d'ell és sublevar-se contra una llei de l'humanitat. Emperò no és aquest l'ideal de la civilització cristiana, de des que la gracia vencé la llei del pecat. L'espontaneitat de l'home no cohibit, sinó assistit per la divina influencia, el desenrotllament lliure i ordenat de la societat universal, no sots la verga d'una potencia humana, sinó presidit pel bàcul del Bon Pastor, veusaquí el fí terrenal de la vinguda al món de la Sabiduría Eterna. La llei social del cristianisme es complirà el día en que tots els pobles de la terra, degudament ordenats, se serveixin i assisteixin els uns als altres, sens que'l més fort vulgui dominar als demés. Emperò cada poble, lo mateix que
