gegants bíblics, de la conjunció de dues races adverses, i heretà les qualitats eminents d'ambdúes. L'il·lustració cerverina, clàssica, polida, mes artificial, ressò del Renaixement; el tomisme claríssim, naturalista, penetrant i segur, mes somort per l'estancament de sa tradició, eco fidel de l'excel·lentíssim criteri del mig temps; la monarquía espanyola, grave i de grandiosos records, mes fatal per a la vida lliure i robusta de les antigues regions; l'amorosa memoria de la cristiana llibertat de la democràtica terra catalana, de la qual cita [1], com a immortal monument en una època en que les llibertats populars eren ja escasses, la Proclamación católica dels Consellers i Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, enfront a l'absolutisme de Felip IV, feren del Balmes la llum més clara i penetrant en l'horitzó intel·lectual d'Espanya en el sigle XIX, i determinaren son pensament filosòfic, polític i social. El lector que'l conegui concedirà sens dificultat, que l'esperit del Balmes serva d'una manera eminent les qualitats de l'esperit català. Controversista i apologista de la Religió, mai la confón amb la política, i sab dominar els conflictes que les mudances humanes porten entre ambdúes, rarament predicant al món d'una manera directa l'autoritat catòlica, però sempre en tots sos escrits infundint l'amor d'ella en l'esperit del lector, prosselitisme indirecte, oportuníssim pel temps actual, que seguí també, com s'ha observat, el cardenal Newman, de tanta influencia religiosa en tots els paíssos anglo-saxons; respectuós amb la monarquía, ama la democracia; tinc la monarquía en el cap i la democracia en el cor, solía dir; mort en la flor de sa joventut literaria, posseía ja la maturitat de la ciencia; el just medi, l'assimilació i la conciliació són el caràcter de son talent; no s'encara amb el temps revolt per a vèncer-lo, sinó que, fi observador dels fenòmens socials, exclama: «¿Voleu evitar revolucions? feu evolucions» [2]. I com volent demostrar sa naturalesa catalana, la persistencia en ell de la qualitat cabdal de la nostra raça, escriu, com el còdic del seny, el preciós llibre intitulat El Criterio; endevinant amb genial intuició el pervenir, se fa el profeta del modern Re-
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/476
Aquesta pàgina ha estat revisada.
