Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/475

Aquesta pàgina ha estat revisada.

gran partit, respecta, sens que, emperò, amb finíssima crítica deixi d'impugnar-les algunes vegades amb raons que'l mateix Smith proposa en altres llocs. Així passa en el sistema mercantil, o sía en la teoría del lliure cambi, del qual, com es sabut, Adam Smith és el gran doctor; i el doctor Dou potser el primer impugnador dels molts que després ha tingut a Catalunya. Se manifesta molt enterat de les lucubracions dels economistes extrangers; coneixedor de les noves teoríes, mes prevaleixent en ell l'esperit pràctic i la moderació i certitut del judici, amb calor rebutja la nova doctrina que considerava, amb fonament, com a contraria al progrés econòmic, particularment de l'industria.
¿Caldrà parlar de la casta i elegant llatinitat del gimnasiarca de Cervera, escola on tant altament floría l'eloqüencia acadèmica, ressò de la gravetat romana? No és necessari, atesa la qualitat d'aquest llibre, que té per objecte l'estudi del pensament i no el de la forma; mes llegeix, lector, ses Gratulationes oratoriae in petitionibus docturae, i més encara que la manera clàssica, t'agradarà el sempitern esperit regional que respiren aquelles alocucions en que'ls noms de quasi bé totes les ciutats i viles de Catalunya, d'on proveníen els candidats al doctorat, són saludats amb amor i adornats amb bells elogis, ressaltant aquella multiplicitat de vida, aquella desamortització de vida, que és la raó d'ésser i el fi que's proposen la doctrina i la propaganda regionalista.

IV

Fóra feina inútil parlar en aquest lloc del doctor Jaume Balmes, per a donar un extracte de la seva doctrina. Les obres del gran escriptor català són conegudes de tota persona il·lustrada, i si bé sa lectura, profitosíssima, no és tant general com deuría esser-ho, no obstant, és tant fàcil, es tant obligatoria, per a tot català, que sería ridícul fer un petit trasllat de son pensament. Emperò tampoc és lícit prescindir d'ell. El col·loquem en aquest lloc, perquè fou deixeble i fins professor suplent de l'Universitat de Cervera; però no fou fill d'ella. Nasqué, com els antics