neres; i còm ja en el títol de l'obra manifesta, compara les disposicions jurídiques d'Espanya (de Castella) amb les de Catalunya, devent afegir en descàrrec del Dou que, com ja abans havem indicat, sovint repeteix que la seva obra és del dret existent i positiu, i no de caràcter especulatiu i filosòfic.
Lo que, a nostre parer, justifica més evidentment l'agudesa intel·lectual del vell Canceller cerverí, és la viva intuició que tingué de la nova importancia que prenía la riquesa material dins de les societats humanes novament transformades; el pervenir se mostrà obert a sos ulls, i vegé enfonzar-se en el mar del passat una societat, i aparèixer signes i pronòstigues d'una manera d'ésser que anava començant. L'obra del Dret públic revela aquest pensament; La riqueza de las naciones nuevamente explicada con la doctrina de su mismo investigador (Cervera, 1817), el confirma; i la darrera que publicà: La Conciliación econòmica y legal de pareceres opuestos en cuanto a laudemios y derechos enfitéuticos, la sosté; mes amb amarg desconsol la seva ànima sacerdotal i patriòtica, en el Pròleg al Rei, esprimeix un immens dolor al veure com la noble idea de llibertat i mesurada reforma política, s'ha vilment prostituit a l'impietat i al desordre, trencant tota la tradició. Emperò quan veiem, a les darreríes de l'altra centuria, a aquest sacerdot català donar tal importancia a la riquesa material, atenent, emperò, al fí moral i espiritual de la societat, ens sembla sentir un dels primers accents de l'eco qui avui, a les darreríes del sigle XIX, vaga per tots els àmbits del món, proclamant que tota la qüestió social s'enclou en la qüestió econòmica. Perquè és de recordar que'l principi econòmic informa l'obra del Dret públic, i com son autor manifesta al publicar el llibre de La riqueza en las naciones, refundició del que porta el mateix títol del cèlebre Adam Smith [1], ell abans que aquest publiqués el dit famós llibre, tenía ja donada al públic l'obra primerament citada, i amb dignitat sosté ses opinions particulars, sens penedir-se d'elles, enfront d'un dels patriarques dels moderns economistes, les doctrines del qual, que mogueren molt soroll i tingueren
- ↑ Dou se referirà a alguna de les tres traduccions franceses del Smith, puix la publicació de l'obra d'aquest és de 1775 i 1776.
