en els litigis estableix varies instancies, destruint el dret jurisdiccional que a Catalunya encara perseverava de des els sigles que era general a Europa de poder, sens ulterior instancia, fins condemnar a mort a un acusat, exclamant el canceller: o dulce nomen libertatis… o tristes reliquias gothicae barbariei. A ell, economista distingit, agrada el nou sistema tributari del rei Felip, en comparació de la deplorable forma que abans existía en ram tant interessant; i considerant com deixa subsistent el dret civil i mercantil de Catalunya, amb el criteri moderat i conciliador que'l distingeix, amant del just medi, com totes les grans intel·ligencies pràctiques qui han il·lustrat la nostra terra, atenent a que no convé ésser ni dels laudaotres temporis acti, aferrats a lo que sempre han vist i practicat, ni d'aquells qui tot lo antic tenen en menyspreu, i cerquen amb afany tot lo modern, vol posar-se en mig dels extrems i soldar lo vell amb lo nou. Pretengué el savi gimnasiarca cerverí, com ell mateix manifesta, empendre una obra titanesca. Cita a Melcior Cano i a Lluís Vives, i vol imitar la tasca que's proposaren aquests dos atletes de la Ciencia humana, renovant-la, purgant-la i organitzant-la, empresa en que, com havem dit en son lloc, reeixí el primer, no emperò el segón.
Las instituciones del derecho público general de España con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado, que estampà en nou volums, a Madrid, l'any 1800, són l'obra destinada a fer de pont de pas de la vella a la nova societat. Perquè si bé el savi Canseller no's proposa més que una reforma científica i escolàstica del dret, atenent a la naturalesa d'aquest immediata i eminentment pràctic, i al mateix sistema del Dou, qui sovint afirma que vol ésser del tot pràctic; podem veure, a nostre parer, en l'obra de que tractem una influencia del principi codificador que aleshores dominava en la societat lletrada; mes modificada per l'esperit pràctic de son autor. Vol ell que al jovent no se li ompli el cap sols de lleis i antiguitats romanes, no sía que al sortir de l'aula es trobin els joves desconeixents dels homes, de les coses, de les lleis i costums de la societat en que han de viure, de manera que se'ls deguin aplicar les sarcàstiques paraules d'en Petroni: et ideo ego adolescentulos existimo in scholis stultissi-
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/472
Aquesta pàgina ha estat revisada.
