Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/471

rei Felip, això és, la reducció a un dels centres vitals qui animaven al país, emperò venía precedit i acompanyat d'una cort d'aduladors del poble i panegiristes de la llibertat, i revestit d'una forma que apareixía la renovació de l'antic sistema de govern del país pel país, ja que'l sistema parlamentari semblava havía de renovellar les regions espanyoles i fer aparèixer la vida en la nostra esmortuida societat. Nous organismes, eixits dels cervells dels ideòlegs, vingueren per a substituir als vells ja atrofiats; oblidant-se de que en el món tot es evolució, nunc fluens, com deien els escolàstics, permaneixent, emperò, sempre mateixes les substancies, i de que la naturalesa social, com l'animal i la vegetal, posseeix una força reproductiva i medecinant, o sía que'l Criador la mou, devent l'home ésser tant sols un cooperador de l'acció sobirana. Els temps lliberals han demostat un espantós furor llegislatiu, de fer nous motllos socials, i oblidant l'antic apotegma, de que ex nihilo nihil fit, han volgut construir còdics uniformes per pobles ja vells, i que teníen sa manera d'ésser i formes ben típiques i determinades. El canceller Dou, que's trobà en tant difícils circumstancies, si bé en algunes ocasions se li nota l'influencia regalista, de la doctrina que sostenía el poder absolut de l'Estat, o sía del Monarca, i de l'oblit de les ja llunyanes llibertats de la terra catalana, emperò sa voluminosa obra del Dret públic és com una transacció entre l'antiga manera d'ésser, que, en realitat, tenía defectes, i l'esperit nou que tenía dominades, en gran part, a les classes il·lustrades.
El Decret de Nova Planta de Govern del Principat de Catalunya el tenía enamorat. Els règims que desapareixen, per oportuns que síen i adequats a la naturalesa social del país, encara que hagin sigut suplantats per organismes exòtics i no viables, desapareixen per defectes i vicis que s'han en ells introduit, o que a temps no s'han extirpat, donant ocasió als novadors per a enrunar-los; mereixent la simpatía d'aquells qui es dolíen de la monstruositat a que havíen arribat les institucions. Així l'ànima generosa de Dou, amant de la llibertat, educat amb exquisida cultura, se delecta en Felip V, perquè aboleix, per exemple, la jurisdicció familiar i hereditaria, indigna d'una societat qui arriba a un cert desenrotllament; se satisfà perquè