Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/467

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tractació profitosament catòlica. Rebat fortament a Tomàs Hobbes i a Benet Spinosa, perquè destrueixen el dret natural al suposar un estat de naturalesa primitiva en que'ls homes sens llei vagaven com a besties, quan el dret natural naix de la sociabilitat humana. «El nostre Hermogenià, diu, afirma que tot dret ha sigut constituit per causa dels homes», i Finestres enllaça aquí la sentencia del jurisconsult romà amb la doctrina dels estoics, que assentava que la causa final del món era el nostre llinatge, preliminar feliç de lo que ensenya la revelació cristiana. Sosté el nostre escriptor que tot el dret natural s'enclou en aquells dos preceptes generals: amaràs a Déu, amaràs a ton pròxim com a tu mateix. Armonitza perfectament els principis del dret natural amb els axiomes evangèlics i les veritats de la sabiduría clàssica, i no s'oblida del nostre humil dret indígena per a fer-lo entrar en tant alta conciliació, i així quan parla de Jure bellorum, després de citar el text de la Llei de les XII taules, en que's declara caigut del dret al qui ha comès certs delictes, quedant, per lo tant, fòra de la protecció de la Llei, cita la Constitució Quant sie licit, o no, a quiscun venjarse sens Jutge, que ve a esser una reaparició del civilista dret romà, que constitueix a cada ciutadà, en els aludits casos, en altre ministre de la justicia. Amant de la veritat, no rebutja manifestar el defecte del nostre dret antiquíssim, quan en realitat el té; així, al parlar de la Monomachia o Duellum, explícitament afirma que, per més que sía permès pel nostre dret, està condemnat per l'Iglesia. D'acord amb la tradició científica catalana i amb tot el sistema llegislatiu nostre, que ve a ésser un postulatum d'aquest principi, fundant-se en Sant Agustí, estableix que la casa és la primera cèl·lula de la societat [1]; mes quan el celebèrrim bisbe hiponense, al tractar de la proprietat particular, usa un llenguatge, aprofitat pels antics socialistes, que sembla que fa nàixer el dret de proprietat de la llei positiva, el Finestres, molt discretament acut a l'incomparable Sant Tomàs, qui donà solució a la dificultat explicant la necessitat de la proprietat particular entre'ls homes en l'estat de naturalesa lapsa, suavitzant, emperò, saviament l'asperitat d'aquest principi a l'explicar el

  1. «Omnis domus initium, sive particula debet esse civitatis.» (S. Aug.)