Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/466

tics havíen, a sa manera, pregonament tractat; mes, havent l'heretgía protestant pretès rebutjar la perdurable ciencia catòlica i tractant d'ignorants als antics doctors, perquè teníen sa alta pensa imbuida en els principis de la revelació de Crist, apareixeren uns quants jurisconsults qui, donant-se aires de reveladors d'una ciencia de nou descoberta, escriuen diferents tractats del dret natural, informats en bona part d'un esperit heterodoxe, guanyant l'atenció del món literari, fent-se de moda i com part essencial de la bona instrucció jovenívola. El nostre Finestres, catòlic fervent, qui, malgrat l'afecte que'l famós Heineccius li professava, esqueixà, enfadat, segons el testimoni del canceller Dou, qui fou comensal i com fill literari de l'antic catedràtic cerverí, dos fulls d'una de les obres del jurista alemany, perquè en ells se confessava deixeble de Luter, se trobà enfront d'una antinomia, semblant a la d'en Balmes, en nostre sigle, això és, amb una corrent caudalosa d'aigües enverinades, dirigida contra'l catolicisme, mes que era possible sanejar-la i fer-la entrar en el mar immens i incorruptible de la veritat, que és la ciencia perennis o catòlica, destinada a donar l'assistencia racional a l'humà llinatge, no en una època determinada de sa historia, sinó en tots temps d'ella. Les Exercitationes Academicae XII… de Statu hominum ex lib. I. Epitomarum juris Hermogeniani J. C. (Cervariae, 1745), explicades primer en les aules de l'Universitat, i que, enviades al Mayans, li contesta aquest en forma encomiàstica i saludant-lo: Vale Jurisprudentiae Columen, publicades després; són un meritíssim treball sobre'ls fonaments naturals del dret, en que la, en apariencia, nova doctrina, queda admirablement nuada amb la ciencia jurídica de Roma, amb la veritat evangèlica i amb la sòlida escolàstica.
No s'oblida dels nostres antics i modests jurisconsults: cita amb honor a Jaume Marquilles, qui ja tingué en compte al dret natural; se dol del Gentis nostrae fatalem genium, o sía d'una certa desconfiança de sí mateix que té el català i que sembla fins apocament (de que ja's queixava el Fontanella), essent això causa de que'ls nostres jurisconsults no escriguin; i citant a Sant Joan Crisòstom per a provar l'origen diví del dret natural, quum naturam dico, Deam dico, i altres Pares de l'Iglesia, fa sa