citat tant admirable, del nostre dret particular; se dol amargament de que, havent tingut un príncep del romanisme tant il·lustre com Antoni Agustín, el conreu literari del dret romà hagi sigut escàs a Catalunya, sens que l'acció d'aquell literatíssim prelat arribés a alçar als nostres pràctics a l'estudi científic de dita llegislació [1], però declara que son estil constant de tractar el dret romà és posant-lo en correlació amb el dret català; i volent exornar literariament a aquest, havía començat a escriure un llibre De historia juris catalanui, i una obreta intitulada Juris catalanui elementa, que fàcilment s'hauràn perdut. Essent molt extens l'horitzó intel·lectual en que vivía l'esperit d'en Finestres, sos tractats jurídics mai tenen l'ariditat que sol fer fatigants aquesta mena d'estudis; en el tractat, per exemple, De Jure dotium libri V [2], no sols confronta els sistemes dotals en el dret romà, canònic i català, sinó que especula sobre dita institució en els diferents pobles d'Europa i de fòra d'ella, essent mostra d'un regionalisme internacional que feconda les institucions nostrades amb el coneixement de les que's desenrotllen en diferents paíssos; i no deixant mai la clàssica elegancia, la resplandor dels grans escriptors i poetes de l'antiguitat, amb elles il·lumina totes ses pàgines científiques, essent-ne típica mostra la dedicatoria que fa als estudiants de Cervera de les Praelectiones Cervarienses sive commentarii academici ad Titulos Pandectarum de inoficioso testamento, ac de vulgari et pupillari substitutione, que comença amb versos de Plauto i acaba amb versos de Marcial [3].
L'enteniment penetrant, pràctic, assimilador i moderat de la gent catalana es demostra en la vida literaria d'en Finestres amb un fet interessant. L'estudi del dret natural havía despertat una gran afició; els temps moderns començaren posant en dubte tot lo existent, i el fonament de lo existent, i els nous doctors no'n teníen prou del dret històric i popular; el desenfrenat apetit d'especular i discutir, donà increment a l'estudi de la basa filosòfica del dret, que, d'altra banda, els doctors escolàs-
