prudent, meritíssim filosop, erudit històric, acèrrim inquiridor de l'antiguitat, el més grave i docte dels jurisconsults de la nostra edat, i, finalment, professor, la fama del qual no sols s'havía estès per tota Espanya, sinó fins per les nacions extrangeres. Per tal el regonegué D. Gregori Mayans quan escrivía d'ell: «Había nacido para ensenar, y maestro como él, ni le tenía Europa, ni es fácil que le tenga.» En efecte, encara que escriptor notabilíssim, se pot dir d'en Finestres lo que d'aquell cèlebre professor anglès, que havía nascut més per a fer homes que per a fer llibres; son apostolat literari és manifest a qui conegui l'il·lustre plèiade de literats catalans de la centuria passada, tots el regoneixíen per mestre, i l'historia d'en Finestres, segons l'expressió de l'insigne Gallissà, es l'historia de l'Universitat de Cervera. ¿A quí si no a ell se dèu el conreu que en aquella escola tingueren les lletres llatines, gregues i hebraiques, qui plantà la primera impremta amb caràcters grecs en aquell il·lustre Ateneu? Ell formà la Biblioteca Universitaria, cercant a l'extranger els més útils llibres; no descuidava les ciencies físiques i exactes, traduint per sí mateix un tractat de matemàtiques del francès, la qual llengua, com també l'italiana, posseía perfectament, fins abans de la vinguda de Felip V, cosa que era aleshores molt rara, podent ben bé considerar al Finestres com a patriarca de l'il·lustració catalana ensems casolana i internacional, el ressò de la qual arriba fins al nostre sigle. Molt apreciat pels savis del Nord d'Europa i d'Italia, era per ells considerat com el restaurador de la cultura literaria a Espanya, i el benemèrit Gallissà transcriu les cartes de l'alemany Hopfner a l'Universitat de Cervera, demanant on se trobaven per vendre les obres d'en Finestres, mort ja aquest, amb la contestació de l'Universitat.
La fama principal del nostre il·lustre professor fou com a romanista, però la literatura i la jurisprudencia romanes el teníen encisat; mes, ¡cosa particular! i que designa bé el temperament constant de la nostra gent, l'esperit pràctic i patriòtic d'en Finestres sobreposant-se a ses entusiastes amors i a la moda dominant, no s'oblida mai, en aquells dies d'humiliació de la vençuda Catalunya, d'una part, i d'altra, del natural agraiment envers Felip V, fundador d'aquella Universitat de preco-
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/464
Aquesta pàgina ha estat revisada.