ralesa cosmopolita, era més viva; emperò els sentiments naturals no eren desvirtuats, la fantasía no estava tant inquieta i desordenada, els apetits més mitigats, i, de consegüent, el cor naturalment amava el propri terrer, i l'enteniment tenía aleshores l'intuició no perturbada de que devem viure i treballar entre'ls nostres, i obrar d'una manera nostrada. D'aquí que la forma típica del viure social fos molt catalana fins prou ençà del present sigle, perquè la Ciencia, que perpetuament serà, junt amb la Religió, el cap social, estava representada per homes qui teníen forta amor a son país i a sa manera d'ésser. Per això, en aquest lloc volem consignar que la propaganda regionalista dèu principalment fer-se en els centres d'instrucció del país; Sant Domingo i Sant Ignasi de Loyola, propagadors afortunadíssims començaren ses campanyes en les Universitats més florides de son temps; el primer, en la de Bolonya, el segón, a Alcalà i París, i la revolució, qui va consumint l'armònica societat europea, començà sa campanya aniquiladora de des les càtedres universitaries, fent del jove lletrat un sacerdot de ses corrosives doctrines. ¿Quin dels homes de lletres d'alguna edat no's recorda d'haver conegut venerables doctors de l'Universitat cerverina, més catalans en la parla, en la pensa i en les costums que no pas molts catalanistes actuals? Per això convé en gran manera encaminar totes les forces a un objecte, a la conquesta de l'Universitat; el día que l'Universitat sía de debò catalana, començarà la renaixença de Catalunya. Mes, seguint nostre sistema, anem a considerar singularment els representats més il·lustres de l'escola cerverina qui, arribant quasi bé als nostres díes, són com la darrera manifestació de l'esperit català fins a arribar a l'actual Renaixement.
La nobilíssima figura de D. Josep Finestres y de Montalvo bastaría per sí sola per a fer simpàtica l'Universitat de Cervera, podent dir que són dues existencies qui s'identifiquen la de l'Universitat i la de son catedràtic més il·lustre, ja que volgué la Providencia allargar tant la vida del mestre, que durà quasi bé
