gramàtica llatina, estampada en l'impremta de l'Universitat, l'il·lustre Finestres, nirvi de l'Escola en quasi tot el temps de l'existencia d'aquesta, com després veurem, manifesta que sols per força usa la llengua castellana, i poleix amb amor sa correspondencia catalana; el dret indígena, malgrat l'entusiasme romanista, és mirat amb preferent atenció, i el mateix Ramón Lull troba encara un noble enemic en la persona del docte aristotèlic i tomista Fra Sebastià Pier, de l'ordre de Sant Domingo, doctor en filosofía i catedràtic cerverí, en l'Universa
philosophia aristotelico-thomistica [1], que sos deixebles defensen en públic i solemníssim certamen. En efecte, en aquest selecte i eruditíssim programa raonat de la filosofía, al costat de l'exposició i crítica dels sistemes lògics de Plató i altres antics filosops, de Descartes i Locke i altres moderns, s'hi troba també exposat el sistema lògic del Vident de l'illa daurada, i ses famoses taules estampades, tractat amb la consideració que devía donar-li a la doctrina luliana el refloriment que tenía en aquells díes de la passada centuria; i judiciosament resol que, o bé les cameras de Lull no constituíen una nova ars, com son autor pretenía, sinó que no's diferenciaven en el fons de les categoríes aristotèliques, o bé que, en cas contrari, no constituíen un progrés lògic, sinó un medi inútil per la demostració.
L'esperit pràctic i la pràctica amor a la patria terra expliquen també, ademés, a nostre parer, la germinació d'aquest elements catalanistes dins de la Fundació filipina, que fou, d'altra part, l'acabament de l'Universitat autònoma lliure i popular de l'Edat Mitjana, que a Catalunya es perllongà fins que vingué la victoria de Felip d'Anjou. Raça moderada i pràctica la nostra, no havía encara aleshores sofert les influencies que l'han tornada més frèvola, com passa amb totes les llatines que's troben amb sa substancia dissipada per les aigües del Diluvi revolucionari. La comunió literaria internacional era potser, en aquell temps, més íntima que no pas ara en els lletrats catalans, com ho proven la correspondencia i les relacions literaries dels Finestres, Dous, Caresmar i els jesuites qui més figuraven en la república de les lletres; l'amor a les formes i a les llengües clàssiques, per natu-
- ↑ Cervariae. Apud Antoniam Ibarram viduam.
