lluides Universitats extrangeres en lluites internes i sovint sagnoses amb aquest motiu, com la de Pavía, que obligaven l'ànima suavíssima de Sant Francisco de Sales, estudiant en dita Universitat, trobant-se malalt i pensant morir, a deixar son cos a la facultat de medecina per la dissecció i consegüent estudi dels escolars [1]. A imitació de la de Lleida, totes les demés Universitats catalanes, com observa l'historiador Vicens de Lafuente, posant-les en contrast amb les de Castella, tingueren un règim municipal. No es veu que en elles fes un gran progrés l'il·lustració si exceptúa's l'Universitat de Barcelona. El P. Gallissà exposa la dificultosa infantesa de l'escola barcelonina, amb fruició recorda sos díes de gloria; i els homes eminents qui en ella floriren després de sa reforma i nou reglament, fet pels consellers, en llengua catalana, i que ell cita, en temps de Carles V; el conreu, sobretot, de les clàssiques literatures en aquells temps tant de moda, les fecondes impremtes existents, i convé aquí repetir l'insigne nom del canonge Vileta, famós lulià qui no sols exornà l'academia barcelonina, sinó que, en l'ecumènic concili de Trento, aon anà amb el bisbe Caçador, també il·lustre rebrot de la predita escola, lluí sa profonda ciencia teològica, embadalí amb sa eloqüencia els Pares conciliars, i defensà i salvà la doctrina luliana de la condemnació que l'amenaçava, com en son lloc havem dit. Curt fou, emperò, el temps d'esplendor de la nostra Universitat; i Gallissà, Dou i els altres escriptors de la passada centuria convenen en que les pestes i guerres del sigle XVII i principis del següent esmortuiren l'il·lustració, no sols universitaria, sinó la general del país.
El mateix col·legi de Cordelles, de la Companyía de Jesús, afirma l'imparcial P. Gallissà, que sentí la decadencia general; mes, a pesar de tot, l'erudició i el gust clàssic teníen encara allí prou vida per a produir deixebles com els germans Finestres, els Dous i el famós Mayans, qui adquiriren gloria internacional; i posseía professors tant il·lustres com Ferrusola, Aymerich, Gil i altres. I és d'advertir, que si bé la Companyía de Jesús
- ↑ Trobaràs aquest fet consignat en la vida del Sant, que precedeix a l'antiga edició de ses obres, feta per un nebot del gloriós Bisbe de Ginebra.
