Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/451

I

L

'aferrament de Catalunya en tots els rams de la vida a l'esperit de la Mitjana Edat és un fet evident, demostrant-se principalment per l'amor a la vera llibertat, a la tradició i a la manera d'ésser de la mare patria. Mes, com notà el gran Sant Agustí, tota llegum té son corc particular, i tota perfecció, en els sers limitats, enclou algún element que pot ésser origen de la corrupció d'aquells. La llibertat, malgrat sa excel·lencia, té també ses flaqueses; i la llibertat d'ensenyança, que floría entre la gent catalana, fou principi, al menys parcialment, del decaiment de la ciencia. Sabut és que ja a Valencia, consagrada per son fur la llibertat d'ensenyança, i, de consegüent, multiplicades les escoles científiques, els homes il·lustres d'aquella regió, entre altres, el polígraf Eximenis, treballaren per a unificar-les, cosa que no s'obtingué sinó per la decisiva influencia de Sant Vicens Ferrer, preparant, com regoneixen tots els escriptors antics i moderns, l'erecció de l'Universitat valentina. A les coses no se'ls pot mudar la seva naturalesa, i la ciencia, qualitat nobilíssima de l'esperit humà, mai podrà ésser democràtica, és a dir, patrimoni de tots; i l'intentar-ho solament porta sa desnaturalització, sa corrupció i aniquilament. Els fets històrics, les pràctiques de les antigues civilitzacions, les que sovint considerem extravagancies o preocupacions de les generacions passades, les institucions espontaniament nascudes del sí social, per diverses que síen de les nostres, manifesten lleis de l'esperit humà, que és follía voler rebutjar sens consideració, sols perquè no s'avenen amb nostre gust i manera de pensar. La ciencia esotèrica i oculta, la forma enigmàtica de consignar el patrimoni racional dels homes, de que n'és exemplar a Catalunya la colossal figura del Beat Ramón Lull, té la ventatja de preservar la quieta i serena regió científica de la conturbació