Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/447

les coses que en el país s'introdueixen. Es el Discurso sobre la Jurisdicción del Excmo. Señor Virrey y del Excmo. Señor Capitán Generat del Principado de Cataluña, por el doctor don Sebastián de Cortiada. Es, aquest autor, segons sovint manifesta en el curs de l'escrit, fill de l'altre famós Cortiada qui publicà les Decisiones, amb les opinions jurídiques del qual molts cops confirma sos dictàmens el benemèrit D. Sebastià. L'obra té un marcat caràcter científic i manifesta savia erudició, no sols en lo que pertoca al dret indígena, sinó respecte de les institucions romanes, similars amb les que's proposa estudiar. La gènesi de l'institució del Virrei la cerca en la del Lloctinent, la creació del qual data de l'any 1365, i afegeix que'l Virrei és lo que aquell era, governador en absencia del Rei. Respecte del Capità general, estudía també els antecedents històrics, recorda el temps en que no hi havía un oficial quefe perpetuu de la guerra, sinó que era elegit quan se presentaven les ocasions convenients; emperò els perills que hi havía per la part de França, determinaren la creació d'aquest quefe militar, que feu el rei en Pere en l'any 1344, havent desde aleshores continuat. Es interessant veure còm, per l'interpretació d'aquestes dues institucions, se val del nostre dret indígena i de les doctrines dels jurisconsults de la terra, servint-se d'igual medi per a destriar les atribucions d'una i altra autoritat en les dificultats que naturalment engendra la vida social. S'hi veu sempre la tendencia a sostenir el nostre dret propri: així assenta que cas omís en tota nova Constitució, dèu entendre's segons el dret antic; declara que si bé les institucions de Virrei i de Capità general s'han unificat en el Virrei, això no li ha multiplicat gens les atribucions antigues; que'l Capità general no pot exercir jurisdicció a Catalunya, sinó en quant li permeten el dret i constitucions del Principat. Sosté que la jurisdicció del Capità general no s'estén als provincials en lo civil i criminal, de manera que no'ls pot judicar ell ni en cas de delicte comès contra un soldat; que'l Capità general no pot imposar vectigal, ni contribució, per estar prohibit per constitucions i actes de Corts de Catalunya; i, en fí, tot el llibre és un docte al·legat, nodrit de ciencia jurídica, i replè de cites legals del nostre dret, valent-se hàbilment també de les últimes disposicions del govern central,