Encara interessa més l'institució, tota nostra, del Sometent, que començant-se pot dir amb Catalunya, la veiem encara favorint al país i estimada de tothom, quasi a l'entrada del sigle XX; Callís n'és el doctor, i quan el general D. Manel de la Concha vingué a Catalunya amb motiu de la guerra dels matinés, havent sabut per un arqueòleg vigatà l'existencia del preciós llibre, la jurisprudencia escrita d'aquesta institució guardadora de la pau interna del país, mirà amb amor el tractat i en donà compte a la Real Academia de l'Historia, de Madrid [1]. Es el Lucidarium soni emissi un tractat verdaderament científic de la famosa institució. Cerca la filiació d'ella, o usant son estil, demostra còm fou figurada en el dret diví i en el dret humà. Amb enginy prova lo primer acudint al llibre del Jutges, al lloc en que'l sagrat text relata còm, havent sigut insultada i morta la dòna d'un levita pels homes de Gabaa, l'injuriat marit, després d'haver provat breument el delicte, obtingué que s'alcés tothom per a venjar sa ofensa; analitzant el nostre jurista el processus que es seguí en aquest cas bíblic de sometent, respecte del dret humà, cerca antecedents en el dret feudal i sobre tot en el dret català, i inserta el text en sa part més interessant de les constitucions de Jaume i Alfons: «Item que si malefeita es feita a null lloch de Catalunya que tothom que sia del Senyor Rey o del Bisbe o del Temple… o de altres de qualque condicio sian tenguts de seguir lo malefactor en tro pres sia o aturat o enclos o enclusat, sens tala o sens mal que no fasse a negu…» L'explanació jurídica de l'institució és completa, exposa tots els tràmits del procés, explica els monuments legals que regeixen la materia, els concordats establerts entre ambdúes supremes potestats per a salvar l'independencia de la jurisdicció, la solució científica dels conflictes que en diferents casos poden ocórrer, etc. L'escrigué a Barcelona, essent ja vell i amb un peu a la tomba, segons l'expressió del propri autor.
Jaume Callís és un esperit de l'època escolàstica o gòtica, digues-ne com ne vulguis, un savi d'aquella civilització que poc li sobrevisqué i que en son temps, i fins abans, rebía ja fortes sotragades, en la manera d'ésser que proporcionava als homes,
- ↑ Sabem aquest fet per D. Mariàn Aguiló.
