Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/429

Plató, per lo mateix que té quelcom de sobrehumana. En Vives tenía molt d'artista i no és estrany quedés enamorat del geni fulgurant de Plató, i sentís poc atractiu, malgrat proclamar-lo príncep dels filosops, per l'ariditat d'Aristòtil, que acusa de massa amic del procediment dialèctic, argüïnt-li sa mateixa doctrina de que la dialèctica no és a propòsit per a excitar o temperar els moviments de l'ànim; mes el nostre escriptor oblidava que una cosa és la constitució d'un organisme científic, un tractat tècnic, i altra la doctrina destinada a ésser vulgaritzada, revestint l'estil comú i ordinari. La segona part l'intitula De tradendis disciplinis seu de institutione christiana. Es un pla d'estudis començant per les llengües a les quals, amb raó, te pel primer element de la cultura humana, volent, com Quintilià, que ja'ls pares i les dides tinguin compte d'ensenyar rectament de parlar la llengua nadiua als infants, passant desseguit a l'estudi del llatí i de les altres llengües savies; discorre sobre l'ensenyança de la retòrica, filosofía, dret, matemàtiques, etc., i, a nostre parer, se li pot aquí aplicar, quan tracta ja positivament de la ciencia, no purament en sentit crític, l'expressió que li aplica el perspicaç Cano: hic opus, hic labor est. Sobre la qüestió de si convé la lectura dels gentils, resol afirmativament, mentres síen expurgats, al·legant l'exemple dels Pares de l'Iglesia i fins el del mateix Sant Tomàs. Sempre se li veu la prevenció tremenda contra'ls escolàstics; mes, no obstant, parlant de la filosofía moral o de les costums, recomana la segona part de la Summa de Sant Tomàs scriptoris de schola omnium sanissimi ac minime inepti. Expressió vergonyosa per a referir-se al gran doctor, devent nosaltres aquí manifestar que, a nostre parer, el Vives, ja sía per sa educació clàssica, ja sía per les prevencions contra l'escolasticisme, era incapaç de percebre la sabor especial de la ciencia i de la literatura de l'Edat Mitjana, era una especie de caecus non judicat de coloribus, com ho prova, entre altres raons, que en to de censura diu de Sant Tomàs que trau la doctrina dels escriptors sagrats i profans i de les opinions populars, i que, com en general els escolàstics, segueix el judici d'altri i no el propri seu o original; essent així que és el major elogi que's pot fer de l'Angèlic, lo que escolta