qual fí usarà de raons naturals, no de principis revelats, per a no convertir la filosofía en teología; mes comprovarà la filosofía i la ciencia amb la llum cristiana, per a purificar la vella cultura, puix la joventut, nodrint-se amb errors gentílics, fàcilment cauría en la desgracia eterna. Proclama a Aristòtil omnium cujuscumque aetatis scriptorum facile praestantissimus[1], però amb el mateix dret que l'Estagirita rebutjava de sos mestres l'inconvenient, ell també impugnarà del filosop lo que li sembli, com tampoc vol obligar als successors que segueixin ses petjades. Declara causa de la corrupció literaria o científica el descuit del text primitiu i la divisió en escoles. Critica els doctors escolàstics perquè al filosofar i cercar raons naturals no fan més que alegar el text d'Aristòtil; enclou en aquesta censura Sant Tomàs molt injustament, puix el gran doctor evidencía el fonament natural de les qüestions, i si algún cop cita secament el text aristotèlic, és perquè aquest de sí mateix és evident. L'antagonisme de les escoles ha fet prevalèixer sobre l'amor a la veritat l'amor del partit: l'una escola declara heretges als de l'altra, i quiscuna menysprea la lectura dels escriptors de sa contraria. Malgrat l'admiració que manifesta per Aristòtil, declara que molts de sos principis són poc sòlids i, ademés, anticatòlics; que no vol ésser novador, sinó restaurador, de manera que pretén sols seguir les petjades dels nostres majors; mes les escoles els han corromput i son text verídic més aviat se troba en els còdex arnats de les biblioteques que caigueren en mans de barbres, o que estàn en país illetrat, que no pas els que tenen en ús la gent literata, corromputs doctulorum audacia i per copiants i estampadors. Ataca els qui donen tanta importancia als gentils com als cristians, a Ciceró, per exemple, com a Sant Jeroni i a Sant Crisòstom. Nota, com a prova de la falta de crítica que dominava a Espanya, que, essent ell noi, havía oit, per a provar que un principi era exacte, alegar que'l portava un llibre impremtat; mes en aquest punt poc havem avençat, puix avui mateix molta gent se troba qui dóna més fe a lo que diu un diari, que no pas a lo que porta la Biblia o ensenya el Papa. Fa una depuració crítica de les fonts científiques; de ma-
- ↑ Lib. I, cap. IV.
