Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/419

en dues classes: els qui viuen en les cases de beneficencia, i els qui viuen en ses cases, dels quals i de tota la seva familia vol que se'n tingui un registre en cada parroquia. Proposa que s'elegeixin dos o quatre senadors qui es cuidin dels pobres. Els extrangers seràn enviats a son país amb un viàtic suficient; els altres capaços de treballar, que se'ls ocupi en alguna industria o ofici; i aleshores el Vives fa una curiosa relació de les arts i feines que sens preparació poden practicar-se; a aquells qui síen enterament incapaços proposa que se'ls dongui la pitança dos cops al día, però sens deixar-los vagarosos, al menys per raó de moralitat. Tracta també dels boigs, i molt especialment de l'educació de nois i noies com no podía de menys un home tant amic de l'il·lustració. Recordant els censors de costums de l'antiguitat, vol establir una censura de pobres exercida per dos censors gravíssims i de tota probitat, i amb ocasió d'això parla de la conveniencia d'establir una censura de la vida i costums dels joves rics, com a Grecia i a Roma, per a que inquireixin, com a pares, en què s'ocupen, còm administren sos béns, etc. En quant a la dificultat econòmica, a la manera de subvenir a aquesta organització del pauperisme, proposa les rendes ja existents destinades a pobres en les iglesies i hospitals, les col·lectes voluntaries, lo que's recollís en caixes posades ad hoc en certes iglesies, lo que les ciutats podríen estalviar disminuint concerts, espectacles i pompes, ja que amb preferencia a les diversions els magistrats deuen atendre a la sustentació dels pobres.
Com ha vist el lector en aquests dos opúscols, el nostre gran filosop toca una bona part de les qüestions obreres, i si bé avui aquestes presenten una major complicació, el Vives clarament assenta els dos perns en que perennement s'assentarà l'economía política cristiana per a tractar tals materies: la necessitat ineludible de la desigualtat de fortuna entre'ls homes; i l'obligació del cap de la ciutat de proveir pels pobres i necessitats.

També convé fixar-se per a conèixer el tremp intel·lectual del Lluís Vives en l'afició que portà a la pedagogía, i reflexionar un moment sobre'ls principis pràctics que enclou en els