Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/414

psicòlegs de l'escola escociana, que predominà a Catalunya, i en la qual nosaltres aprenguérem la filosofía en nostres primers anys; devent advertir que l'observació del Vives és molt més completa que la d'aquests últims, puix se refereix a les dues parts del compost. Així tracta dels afectes en ses manifestacions físiques posant un capítol De lacrimis, un altre De Pudore, caracteritzant el fí moral de la vergonya dient que és velut Paedagogus quidam, coincidint en aquesta apreciació, com tal volta es recordarà el lector, amb l'Il·luminat Doctor. Fa una classificació de sentiments o passions, i en posa alguna de particular en que denota son instint observador, com, per exemple, la Zelotypia, de la qual fa capítol especial com d'una forma particular de l'enveja, o sía, com diu el propri nom, gelosía de la forma. Aquesta traça observadora, expressada en un estil comú i planer, encara que elegant, lo molt i magistralment que acut al testimoni dels grans poetes, fan en extrem agradable aquest llibre que, escrit en llengua vulgar tindría molts llegidors; i si bé el sistema escolàstic de les humanes afeccions, que lleugeríssimament apuntem al tractar d'en Ausias March, és, a nostre parer, d'un valor filòsofic superior, essent una generalització científica exquisida, afegirem, emperò, que la doctrina vivista enclou un tresor d'observacions. Serva del sistema escolàstic les principals linies; tracta primer de les afeccions concupiscibles i després de les irascibles, posant abans que tots els altres el tractat de l'amor, font de les demés afeccions. La doctrina de l'amor és completa: sa causa principal és la semblança, el nen besa sa imatge en el mirall perquè la creu un semblant a ell; Adam de sobte amà a Eva, perquè la vegé similis sibi. L'inclinació de l'amor és a baixar, així ho ensenya l'experiencia humana, així ho diu la revelació divina. Déu és amor: l'amor del Criador a les criatures és infinida, perquè baixa; la de les criatures al Criador és feble, perquè ha de pujar. Altres cops és causa de l'amor no la similitut, sinó l'armonía. Els sers poden formar, segons l'hermosa imatge del Vives, armonía entre sí; se poden correspondre com els diferents sons d'una tocata; i això engendra amor entre ells.
També la bellesa de Ea forma encén l'amor, perquè és com un raig d'Aquella perfectíssima de la qual totes les altres parti-