Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/407

Aquesta pàgina ha estat revisada.

especie de poema tendríssim sobre'l naixement de Crist, en forma semidramàtica, i posant en rima els càntics dels pastors; però encara demostra més sa pregona pietat en el Sacrum Diurnum de Sudore Domini nostri Jesuchristi, composició litúrgica, puix comprèn l'ofici, missa, sermó i meditació en honor de la Sacratíssima suor del Salvador del món en l'hort de Getsemaní. També feu un opúscol en honor de la Verge María. L'haver escrit tals obres, rublertes de pietat, demostra l'esperit catòlic del Vives, malgrat ses relacions amb els corifeus del Renaixement, i fins amb alguns de la rebel·lió protestant, i d'un cert menyspreu que manifesta pels doctors escolàstics i pels frares, defecte que s'explica per antagonisme d'escola, i per l'entusiasme per una nova forma, que si bé tenía ses excel·lencies, entranyava gravíssims defectes, que contribuiren a destruir la magnífica i cristiana democracia de l'Edat Mitjana, que a Catalunya havía arribat al zenit de la política humana.

 Com el nostre objecte no sía altre que l'estudi del pensament, no parlarem del Vives com a humanista, si bé confessant que'l coneixement de sa personalitat quedarà incomplet, puix sos escrits de re literaria tenen una importancia cabdal, i demostren magníficament l'amplitut de mires de l'insigne valencià. Perquè per ell, com havem ja indicat, la literatura és un medi de perfeccionament de la naturalesa humana, un factor interessant de la vida civil, unde in bonas artes eruditio Humanitas nuncupata est [1]. Tots els altres sers de la terra són, com ell diu alegant l'expressiu testimoni dels grecs, ᾶφωγα, això és, sens paraula, essent aquesta el distintiu i el propri del nostre llinatge; per lo qual ensenyar-li a no pecar en la paraula és un dels millors serveis que se li poden fer. Acoblant els tractats De dicendi ratione, De consultatione i De conscribendis epistolis, resulta el Vives un eximi doctor de la conversa humana en tota sa extensió, de l'art de comunicar les idees, atenent no sols al mecanisme del llenguatge, sinó ademés als obstacles que aquelles troben per a difundir-se; mereixent ésser alabat de l'Erasme com ingenium felix, sanum ac vegetum.

  1. Introductio ad Sapientiam,cap. 14.