sempre les balances ben afinades. La maturitat, no l'acuitat del judici, és lo que estima; per això no vol saber massa, sembla que tem la raó, i totes les excel·lencies humanes se troben per faiçó eminent reunides en la Religió de Crist. Tem en gran manera l'esperit popular, puix magnus erroris magister populus (¿què hi diuen els defensors del poble soberà?), i lo primer que havem de fer, afegeix, és ut sapientiae studiosum a populari sensu abducamus et vindicemus. Ademés d'aquesta ascètica savia, trobem també en les obres del Vives una mística piíssima exposada en diferents i interessants opúscols. La Praeparatio animi ad orandum ve a ésser lo que ara en diem un devocionari, per la gent savia, i és excel·lentíssim. Enclou l'oració mental i la vocal, donant a la primera una importancia extraordinaria, i pot ésser fins excessiva, atesa la duplicitat de la naturalesa humana; posa meditacions i oracions pels actes principals i per les necessitats de la vida, i per a demanar les principals virtuts. Entre altres coses, convé notar un Comentari del Pater noster, devotíssim, i que, a nostre parer, mereix un lloc preeminent entre les innombrables exposicions que s'han fet de l'oració dominical. Ens recordà a nosaltres la del Tertulià, potser per la semblança que en cert punt tenen els autors. Són filosops qui preguen, homes qui estàn sadollats de la terrena ciencia, i cerquen la ciencia de Déu, qui veuen amb evidencia el llaç que lliga la criatura amb son Criador: Pare nostre, diu, veusaquí en dues paraules contingudes tota la Llei i els Profetes, que declaren les relacions entre Déu i els homes. Aquell és Pare i aquests tots germans. En les meditacions sobre'ls set psalms penitencials, a l'explicar les exaltacions i depressions de l'ànima del Real Profeta, acut sovint als poetes clàssics, mes mai igualen la profunditat espiritual de la sobrenatural poesía del Rei d'Israel.
Orpheu jam reticeto, lyram contrigito et Hermes.
. . . . . . . . . . . . . . . .
Nam citharam David coelesti pectine pulsans.
Aeterni nobis pandit operta Dei.
La devoció a Jesucrist, Déu i Home, és la preponderant en el nostre elegant místic. Escriu el Genethliacon Jesuchristi,
