Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/396

dant-li lo molt que devía als reis d'Anglaterra, còm fóra per ell gran satisfacció veure'ls placentment units, passant tranquils aquesta curtíssima vida, i còm no té altre medi per a manifestar-los son agraiment, els escriu la present carta per a dir-los sa manera de pensar sobre'ls seus assumptes que tant interessen a tota la cristiandat. Que'l Rei fa preguntar a totes les Universitats l'interpretació que dèu donar-se al text del Levític: Frater non ducet uxorem fratris; que ignora lo que respondràn, però que sab lo que s'ha de respondre. Que entregà ja un opúscol sobre aquesta qüestió al cardenal eboracense, i que, com no sab si l'ha llegit, li envià altre cop; mes prescindint de la qüestió i fins del compte que cada hu de nosaltres ha de donar a Aquell qui veu els cors dels homes, li demana que consideri lo que fa i aon va. Que reflexioni les desgracies d'una guerra entre'ls prínceps cristians a que s'exposa. ¿Per què vols, li diu, muller nova? No'm penso que sía per a tenir un brevíssim plaer obscè; diràs tal volta, que per a tenir fills qui heretin el regne; però tens una filla d'índole admirable, amb ella pots cercar-te gendre a gust teu, i el fill no sabs què sería; i recorda't que en aquest cas podríen esdevenir guerres en la teva Bretanya per l'incertitut en la successió llegítima; i fineix la carta protestant de que escriu així portat tant sols de l'amor que té a Enric VIII i a la Bretanya, de la qual per tant temps fou hoste. Ja veus, lector, l'influencia del Vives en els assumptes de trascendencia social, sempre moderada, pacífica, cristiana i moralitzadora. La llum de l'intel·ligencia i l'amor del cor se manifesten evidentment com regits sempre pel principi ètic cristià, que informava l'ànima del gran escriptor.
De sa influencia en lo que'n podríem dir la civilització literaria, del Vives tant finament amada, no cal parlar-ne en aquest llibre, que no és una historia literaria; puix és ben sabut de tothom còm estava posseit de les lletres clàssiques, les traduccions que publicà, els tractats didàctics que sobre la materia escrigué i l'exquisit gust de la forma que li feia mirar amb menyspreu les literatures populars. Però també aquí el gran escriptor manifesta un fí ètic, fuig de l'Art per l'Art i de la Ciencia per la Ciencia, que fins fa poc ha estat de moda, havent darrerament vingut un Art i una Ciencia per la Carn; tota l'extensís-