és que la materia social, això és, els homes, sía bona; i sobre aquest principi de tanta soliditat edifica l'obra, resultant lo que ara en diríem un opúscol de propaganda útil per la difusió de les sanes doctrines socials, en un poble lliure i senyor de sí mateix, com era la nació catalana en els dies de l'escriptor.
Molts altres llibres de l'Eximenis anomenen els bibliòfils, mes de que nosaltres no farem menció per ésser de menor importancia, innecessaris per l'estudi del pensament del fecondíssim menoret, i també perquè confessem no haver-los vist. Abans de deixar aquest escriptor, devem fer notar que si bé, seguint l'ús que havem trobat, anomenem enciclopedia a les obres de l'Eximenis, ningú dèu creure que sía una enciclopedia en el sentit científic de la paraula; és a dir, la reducció a tractats concrets i curts de la ciencia general; en tal sentit més mereix el nom d'enciclopedia l'Opus lullianum. Mes la comprensió immensa del Crestià, que devía encloure la ciencia de Déu i la ciencia de l'home, els tractats complets que a títol de digressió hi fica de disciplines interessants, com són, per exemple, l'art militar i l'economía política, les obres que independentment del Crestià escrigué de materies tant diverses i abundants, com són el Llibre de les Dones i la Summa Theologica fan tolerable l'ús d'anomenar enciclopedia, lo que tal volta fóra més propri dir exhibició dels coneixements de l'època.
Deixant grans llacunes i sens voler entrar en la vereda dels bibliòfils, per nosaltres difícil, provarem de reconstruir el sistema del Crestià, o al menys, dels llibres avui d'ell coneguts, en virtut de les noticies trobades en les obres d'Eximenis. El primer volum exposa la Llei de vida, la religió cristiana; el segon devía tractar del principi extern que empeny a l'home a trencar dita Llei, o sía de les tentacions; el tercer de lo que és seqüela de la tentació vencedora, o sía del mal en tots els seus aspectes i condicions; en el novè dóna la vida de Nostre Senyor Jesucrist, principi de restaurament de l'humanitat baix l'influencia divina. Diu en el primer llibre, o sía en el tractat de
