Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/356

existencia, o, usant ses paraules, «ensenya que es dona», i resol amb pregona i exacta filosofía, com revela la religió i demostra la ciencia, que mulier propter hominem, o, com diu el nostre menoret… «la dona es apellada hom ocasionat e no principalment entes (non primo et per se volitum, segons la claríssima fórmula escolàstica) en la especie humana», per lo qual «la dona es per natura menor que l'home mascle… com al home sia donada alguna especial senyoria de rigor en la dona». Si la literatura clàssica catalana no jagués sepultada en les biblioteques, on les arnes se la van menjant, el Llibre de les Dones sería de lectura general, placent i profitosa, puix la força nodritiva d'aquells antics llibres és eminentment superior a la que posseeixen els fruits prou elegants, però més aigualits, de l'enginy dels moderns escriptors.
També fou estampat a Barcelona, en l'any 1495, el Pastorale, del qual alguns bibliòfils, que potser no l'han vist, han fet desmesurats elogis. Es un petit tractat en llengua llatina de materia canònica, tal volta escrit quan l'autor fou elevat a la prelatura, en el qual explica els devers i càrrecs del ministeri pastoral, atenent principalment a la missió dels bisbes. Es, a nostre parer, el tractat de menor mèrit de tots els que havem vist del nostre escriptor, i revesteix caràcter gairebé didàctic; la materia que enclou és coneguda de tothom qui ha estudiat dret canònic, i la forma no té la gracia i vivor dels altres llibres escrits en llengua catalana.
Últimament també havem vist un «Tractat apellat doctrina compendiosa, que vol dir doctrina abreviada de viure justament e de regir qualsevol ofici publich leyalment e diligentment», que D. Mariàn Aguiló, qui el posseeix, galantment ens ha deixat. Es un opúscol de forma socràtica, en el qual, l'inestroncable feconditat del mestre Eximenis, exposa copiosament la doctrina de la moral social. En ell un frare, a instancies d'uns ciutadans, explica els defectes que's deuen evitar, i les virtuts que s'han de practicar per a la recta ordenació del compost social; i en la segona part explica els devers que han de complir les persones públiques. Posa per basa de tot son raonament «que no es res bo al hom si ell en si no es bo», coincidint amb el positivista Taine, quan ensenya que la primera condició de la vida pública