Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/355

completíssim en son genre. L'elegant llibre que sobre la mateixa materia escrigué D. Sever Catalina, comparat amb el d'en Eximenis, és com una hermosa floreta al costat d'una colossal toia. La profonditat amb que tracta l'assumpte, la varietat de conceptes amb que'l considera, els nombrosíssims escriptors i autoritats que cita, donen al llibre una importancia real i efectiva que'ls sigles no ban pogut destruir. El dirigeix a la molt noble senyora dona Sanxa d'Arenos, comtesa de Prades, i en el preàmbul s'expressa així: «Lo llibre aquest, senyora molt reverent, es tot de dones e tracta de lurs bonees e vicis, e remeys d'aquells, segon que la Sancta Escriptura e los sants doctors e filosophs han parlat, e segons que continua experiencia nos ensenya. Jat sia que d'esta materia hajen los damunt dits tractat largament; empero aytant com he pogut e sabut, e compresos llurs dits en brevitat pera esquivar enuig als que aci llegiran, car diu lo poeta que llisso curta es pus placent e mes profitosa, car menys agreuja lo lligent…» Es, de consegüent, el Llibre de les Dones, com totes les obres d'Eximenis, una assimilació de la doctrina de tots els autors coneguts i desconeguts, mes amb organisme propri i forma vivent. El fons filosòfic i metafísic dóna al llibre gravetat, plenitut i universalitat, i l'esperit enquiritiu de l'autor fa que no deixi pedra per moure. Tracta de donzelles, casades i viudes, de religioses i princeses; de la castedat i del matrimoni, de la criança que han de rebre, de còm s'ha de portar el marit amb la muller segons la condició d'ella, això és, si és lletja, enamoradiça, furiosa, etc. Demostra observació psicològica, com, per exemple, quan fa notar que devent la dòna posseir una modestia i honestedat superior a l'home, li ha donat també Déu «vergonya en la cara molt mes que al hom en esta part», ja que «vergonya es dada per Deu a la dona axi com a natural e principal rayl e fonament de la honestedat»; i amb esperit d'amor a les patries costums i al mateix temps a l'il·lustració general, escriu un capítol «qui monstra com les maneres de les dones de altres nacions no son bones pera tota part, e que es bo que les dones sapien llegir». Portat de son esperit teològic, dedica un capítol a inquirir «si les dones en gloria torneran homens», i alçant la consideració als més elevats cims, estudia lo que'n podríem dir l'essencia de la dòna, la raó de sa