que les comunitats fossen, estaven los homens separats per cases, axis com d'amunt es estat ja dit, e com lavors estant axis los homens separats proposaren de fer comunitats per millor estament llur; donchs ells apres que hagueren fetes comunitats no's privaren de llibertat, com la llibertat sia una de les principals excelencies que sien en los homens franchs… segueixse que cascuna comunitat pogue elegir senyoria aytal com se volgue… Nota que com cascuna comunitat per son bon estament e per son mill viure, elegis viure sots senyoria, que cascu pot presumir que cascuna comunitat feu ab la propia senyoria pactes e convencions profitoses e honorables per si metexa principalment… James les comunitats no donaren la potestat absolutament a nengun sobre si metexes sino ab certs pactes e lleys»…[1]
»Cap. 160. Com es gran cosa la llibertat dels ciutadans… Per aquesta mantenir diu aquell gran Trogus Pompeus no'ls deu esser cara neguna cosa temporal sots Deu, ne encara perdre la vida… E per tal diu Allotus Penestrinus, en lo seu compendi moral, que per aquesta libertat a mantenir no era sostengut antigament en les comunitats d'Orient que negun ciutada fos curial de Senyor, ne que negun oficial ne curial de Senyor james entras en consell de la ciutat, e aço per tal que mitjantçant aytals ciutadans de casa sua, no tolgues la dita llibertat als ciutadans…» I prenent l'aire seminovelesc que distingeix a l'escriptor, posa desseguida una carta que suposa escrita per un ciutadà a un príncep persa qui s'havía entregat a la tiranía, la qual comença de la següent manera, que és sens dubte reminiscencia de la tant sabuda frase dels furs d'Aragó: «Si empero per lley te regisses jo t'apellare rey, mas la lley que't feya Rey has lexada perque de aqui avant no t'atorch per senyor ne per rey…» Abundant sempre en una erudició poc garbellada, citant a Bon-
- ↑ Compari's aquest pacte, generador de la vera llibertat política del mig temps, amb el contracte social de Rousseau, principi de l'il·lustrat despotisme de l'Estat modern. Contracte que caracteritza bé son autor amb les següents paraules: «Toutes les clauses (del contracte) se ramènent à une seule, savoir, l'aliénation totale de chaque associè, avec tous ses droits, à la communauté, chacun se donant tout entier, tel qui'l se trouve actuellement lui et toutes ses forces dont les biens qui'l posséde font partit.» L'oposició entre les paraules de Rousseau i les d'Eximenis és sorprenent.
