Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/351

que promes los ha e a aquells es tengut, lavors francament los pot senyorejar… E no tant solament pert la senyoria sa libertat per rebelio de vassalls ans encara la pert quant passa los termens faent contra justicia a aquells, car lavors pert grau de vera e de justa senyoria, que es la sua alta libertat, e cau en legea tiranica, que es carcer mortal, segons que posa Titus Livius escrivint al Senat de Roma, car com diu ell aqui mateix: senyoria que lexant sa libertat e sa corona e noblea que esta en veritat e justicia a mantenir, es caure en lo major infern que's puga cogitar, car diu que tira es carcer pudent de tota llegea, mort de tota bondat, renegament de Deu e de tota lley, coltell contra la cosa publica, enemich de tota virtut, confusio de tota noblea, sageta contra tota veritat, renegat falsari sens tota fe e lley, corruptor de tota lleyaltat, traydor manifest, publich lladre, demoni encarnat, notori fill del diable, perseguidor de tot bon hom… la presencia del qual corromp l'aire, e fa tremolar la terra, e procura infinits mals al mon, contra lo qual deu cridar tota natura, e contra ell se deu commoure e's deu levar lo cel e la terra e la mar, e tota conciencia tement Deu fins que l'hajen mort e foragitat de tot lo mon. Perque apar que qui vol en presidencia servarse alta libertat, fa menester que no s'isca fora los termens asignats al president per la lley e pactes posats entre ell e'ls vassalls. E lavors pot be governar lliberalment la dita comunitat e no en altra manera.» Aquesta crua exposició del tiranicidi recordi el lector que queda destruida pels tràmits que Eximenis indica, i de que nosaltres fem menció, deuen seguir-se per la deposició del príncep malfaent, trobant-se en aquest lloc una de les tantes contradiccions del nostre il·lustre enciclopedista, de qui pot ben dir-se que de tota llenya feia feix.
»Cap. 156. Corn cascun naturalment es franch, e perque los homens han perduda franquea e stan catius… Notaras primerament com cascuna comunitat es naturalment francha quant es de si metexa; aço apar per lo dit de Sant Gregori… e vol dir que natura tots los homens feu eguals en quant en si era, car primerament no havian senyoria fins que ells metexs se elegiren senyor per lur proteccio e bon estament, al qual donaren aytal jurediccio sobre si metexs com se volgueren… Item abans