mestre Eximenis, no obstant de son entusiasme per la llibertat política, no era partidari de certes institucions molt ponderades per la moderna democracia.
«Cap. 400. Que regiment no deu ésser dat a mollitut.— Ara havem a dir de la segona eleccio que es per via humana, e aci havem a veure algunes dificultats tocades per los grans filosophs passats, axi com Aristotil toca en la sua politica. E primerament havem a veure si regiment deu esser dat a tota la moltitut de la ciutat sobre ella mateixa, e es estat definit per los filosophs que no, e aço per les seguents rahons… La primera perque alla ahont ha moltitut aqui ha confusio… La segona car a regiment se pertany seny e gran saber, car, segons posa S. Gregori en lo Pastoral, regiment es art sobre totes arts, com donchs la moltitut no haja seny gran, ne's regesca saviament, ans es tost avalotada e moguda a mal, segueixse que la moltitut no deu tenir regiment… La terça… car comunament com la moltitut sia viciosa e inclinada a mal, perseguiria los bons e'ls virtuosos que son pochs, e per conseguent lavors no trobaria hom en les ciutats un hom virtuos, ans fugirian tots al desert, la qual cosa seria gran desastre… Item lavors no's faria res que'ls bons volguessen car tostemps se'n ho portarian los mals com sien mes: La quarta, com la moltitut comunament sia pobre e quasi naturalment hajan oyt als richs, si la moltitut senyoreva tots los richs desfarien… Empero es determinat per los grans filosophs e conclus que jat sia que tota la moltitut no sia per regiment, empero per tal que nenguna part de la moltitut no haja raho de reputarse per deshonrada en cas que no hagues nengun ofici de honor, ne per tal que la comunitat no peresca per defalliment d'homens de honor e virtuosos, per tal ordenaren que tota la moltitut se partesca en tres parts: ço es, en majors, mitjans e menors, e que de cascun sien elegits los millors per regiment de la Comunitat, o al menys sien elegits de cascun tals qui no sien dolents o los pus miserables, mas dels millors de cascun bras pera regir la Comunitat.»
Aquesta doctrina, que vol que tot el cos social tingui part en la vida política del país, sabut és que fou l'ensenyada per Sant Tomàs d'Aquino, doctrina nobilíssima i lleial que dóna satisfacció a tots els ciutadans, assegurant al mateix temps el bon regi-
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/347
Aquesta pàgina ha estat revisada.
