Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/346

Butlla molt famosa i calumniada de l'antipapa D. Pere de Luna, qui no maltracta al poble jueu, sinó que'l considera tal com ell mateix se considera fins en el sigle XIX, això és, com a un poble diferent, heterogeni, qui sens gran perill no's pot sumar amb la massa social; i conclou dient: «per totes aquestes coses appar que la llibertat dels infaels habitadors entre nos es menor que la nostra, empero es prou gran». Estudiats i analitzats els elements que fan a la societat a sí mateixa suficient i bastant, estudía còm dèu ésser concordant també, per lo qual posa un capítol de «com la Lley crestiana es noble fonament e principal de la cosa publica, e com alguns han tengut lo contrari»; discorre llargament sobre les avantatges socials del cristianisme i fa veure la necessitat de l'unitat del principi intern social, que nosaltres havem anomenat l'ànima del poble, provant ja desde'l principi del llibre com en la comunitat, seguint el tecnicisme aristotèlic, convé perquè axis natura e raho voten e ensenyen… que tots sien d'un cor e d'un voler.
2.^ón Eximenis és enemic del comunisme i combat fortment el dels antics filosops, valent-se de bones raons d'Aristòtil; així és que tracta de l'organització política començant per molt amunt, puix posa un capítol de «quin regiment hague lo mon en temps de ignocencia» i un altre de «com lo mon apres lo pecat hague mester Senyoria que faes força als homens». I desseguida en capítol rublert de doctrina posa «per quantes maneres ha Deu provehit al mon de regidors». Exposa, segons diu, l'opinió de Petrus Blesensis, i determina tres maneres: 1.^a, per especial inspiració i instint de Déu, com en Adam després del pecat; 2.^a, per elecció general, puix dada la condició actual de l'humanitat, «vol nostre Senyor Deu que cascuna comunitat puxa elegir senyor o regidor, qui la regesca a temps o a tots temps per promourela a be e a preservarla dels dits mals». Diu que s'ha de suposar que la Comunitat establí pactes amb l'elegit, puix «nengu vol encativar si mateix, ne posar simplament sots ma de nengu com naturalment cascu desitje esser franch, e senyoria sia trobada en especial pera conservar los homens en lur libertat». «La 3.^a manera és permesa per Nostre Senyor Déu, essent apellada tiranía, la qual Déu permet per qualque amagat secret seu.» Ara veurà el lector, en el fragment que segueix, còm el