Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/341

Aquesta pàgina ha estat revisada.


V

 Altra de les obres capdals de Fra Francesc Eximenis, monument de ciencia política i social, es el Dotzèn Llibre del Crestià, o sía el Regiment de Prínceps, compost, segons se dedueix de ses paraules, en l'any 1385, i que fou imprès a Valencia en 1484. Contenint els mateixos defectes que constantment acompanyen a aquest escriptor fecondíssim i eruditíssim, és, no obstant, llibre de gran importancia i mirall perfet per a conèixer l'il·lustració de l'època i del país en que escrivía l'Autor. La doctrina és vastíssíma; en tots els punts que tracta comença ab ovo i arriba usqae ad ultimos apices, amb digressions curioses i, encara que llargues, pertinents, sobretot atenent al caràcter enciclopèdic que constantment caracteritza a l'escriptor. Per a concretar el pensament i capir més fàcilment la doctrina del Regiment de Prínceps, ens fixarem amb preferencia en tres punts. 1.er Principi teològic de la societat i historia de la civilització i elements que entren en la composició social. 2.ón Organització del poder. 3.er Doctrina sobre la llibertat i la tiranía.
 1.er L'origen de la societat és celestial; la vida eterna constitueix una societat perfectíssima i projecta en el món una lluminosa silueta, que és la societat humana. Se reflexa ja en l'esperit de l'home, puix, com diu l'autor De Spiritu et anima, cap. XXVII, «tot l'hom es una bella e ordonada ciutat representant axi dins de si meteix aquella gloriosa ciutat per la qual l'ha Deu creat. E diu Crysostom que en aquesta aytal ciutat es rey l'enteniment, e regina la voluntat, e thesaurer la conciencia, e cap de cavallers lo franc arbitre, lo poble els ciutadans son la veritat de diverses cogitacions, los servents son los senys corporals, les viandes e aigües, les inspiracions e visitacions divinals. Lo mur es la custodia angelical, les armes son oracio e penitencia. Los invasors e enemics son ara lo diable, e lo mon ela carn a vegades…», i fixant-se ja en el conjunt social i citant a Sant Agustí, diu que «la ciutat material, be ordenada en lo mon, imatge es e figura de la celestial ciutat, e aquella