Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/339

hi fan neguna preparacio, ne disposicio, lunyantse de pecats, e faent obres virtuoses, axi com son lunyarse de tot pecat e de tota mala avinantesa, ne fan continuada e fervent oracio ne dejuni, ne almoyna, qui son bens provocants nostre Senyor Deu a dar copiosament la sua gracia, a aquells qui las fan.»
Al parlar del sacrifici del Calvari, per medi del qual fou redimit el nostre llinatge, sobressurt altre cop la nota piadosa que tant tendrament interessa en el naixement i infancia de Crist. La misteriosa maravella de la mort de l'Home-Déu havía de manifestar-se en el llibre que estudiem. Els princeps de la lluita entre'l bé i el mal, Sant Miquel i Satanàs, estàn un a la dreta i l'altre a l'esquerra de la Creu del Vencedor del pecat, el caràcter diví del qual no acabava de conèixer el Malmajor. Aquest, amb una llarga controversia amb Sant Miquel, pretén provar que l'ànima beneita del Redemptor li pertanyía; mes a la fí, «lo gran dimoni que estava en la part sinistra de la creu cavillant e rahonant a Sant Miquel que aquella santa anima era sua… vehent en lo Salvador les senyals del Messies… gitas a blasfemar fins que Sant Miquel ab llicencia de Cristo lo gita en lo infern». Explicada la Redempció, continúa exposant aquesta sempiterna lluita entre'l bé i el mal, o sía, dóna una interessant mostra de l'historia de l'Iglesia, caracteritzant molts cops amb singular exactitut les principals èpoques d'ella. L'apostòlica, la dels màrtirs, la de gran contemplació, la dels heretges, havent-nos fet l'efecte de la novedat, el caracteritzar una època per l'aparició dels instituts regulars, que ell anomena època dels religiosos. Com la concepció d'en Eximenis en la vida de Crist és altament teològica, i son desenrotllament constitueix un perfecte organisme, la missió de Crist en la terra suposa l'explicació de la consumació d'ella, el desenllaç de la divina epopeia que forma l'intervenció personal de. Déu en la societat humana, obrant primer per Jesucrist i després per l'Iglesia qui el representa; i, en efecte, el nostre escriptor arriba al cap d'amunt. Tracta de l'Anticrist com individuu, i en la seva vinguda i en les persecucions contra'l cristianisme per ell mogudes, dóna, com totes les tradicions i com ensenya l'experiencia, una importancia capital a la raça jueva. L'Anticrist portarà una senyal en el front i en la mà, que Eximenis dibuixa, i diu que l'ha vista