Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/334

Déu la destinava. Es extensíssim, però interessant al declarar aquest càntic de María, tancada en l'úter matern; explica després com la Santa Verge, si bé dormía, per ésser operació natural de la criatura humana, emperò durant ei somni no perdía l'ús de la raó, ni el franc àrbitre, essent, per lo tant, aleshores capaç de mèrit, puix l'estat d'inconsciencia del dormir, d'acord amb molts teòlegs, el considera imperfecció, vinguda a l'home per causa del pecat. Es devotíssim i curiós quan parla de Sant Josep, i dolent-se de l'oblit en que se'l tenía, sembla profetitzar una època, com ha esdevingut, en que la seva devoció es multiplicarà per tota l'Iglesia. El nostre autor, com la major part dels de la Mitjana Edat, en aquesta Christología dóna una gran extensió a lo que'n podríem dir vida humana del Salvador, té una verdadera prodigalitat al tractar de la sacra Humanitat, lo qual, si bé té dificultats i està exposat a errors, pel misteriós silenci amb que la Providencia ha cobert la vida privada i domèstica del Senyor, i el laconisme que sobre aquest punt observen els sagrats evangelistes i apòstols, emperò té l'avantatge de fer a Déu més familiar al món, veient-lo similis nobis, i d'encendre la pietat cristiana en el cor dels pobres i humils, establint entre Déu i els homes una graciosa franquesa i amorosa llibertat, propria d'aquells temps admirables, en els quals l'esperit humà presenta, com mai s'hagi vist, una noble conjunció de la naturalesa i la gracia. Els menuts detalls, de còm vivía la Sagrada Familia, els fets més insignificants de l'infant Jesús, les relacions domèstiques i de veinat d'Aquest, tot això que ara poc interessa a la nostra materialíssima i sensual generació, la qual, emperò, es delecta de saber coses semblants d'una comedianta famosa o d'un matador de toros, era aleshores nodriment dolç i saludable dels homes. L'Eximenis coneixía tota aquesta literatura, que podríem dir poètica i llegendaria de la vida del diví Salvador; és cert que alguns cops l'Iglesia tingué de posar mà a la pietat atrevida i ridícola d'alguns, com el mateix escriptor ho recorda, mes quan ne troba algú, tolerat per l'Iglesia, aleshores ell s'hi rabeja i es complau en aprofitar-se'n. Així succeeix, entre altres, en un troç d'idil·líca bellesa en que, descrivint el naixement de Crist en Betlem, conta l'avalot d'unes veïnes compassives qui estaven ena-