piscencies de que parla Sant Joan Evangelista, els set caps, els que l'Iglesia anomena els set pecats capitals.
Simbolitza aquest set tanys del mal en l'home, en altres tantes malalties corporals, i compara al qui està dominat d'elles, amb diferentes besties: l'ergullós, al lleó; el luxuriós, al porc; l'envejós, al cà rabiós, etc., i desseguit vénen els tractats dels set pecats capitals, explicant amb abundantíssima doctrina aquests vicis i les virtuts oposades, els efectes d'ells, ses diverses formes, els delictes que ocasionen, els remeis amb que's deuen guarir, etc. Per a donar una idea de quant complets són aquests tractats, bastarà dir que en el de la gola, per exemple, després d'explicar la doctrina general sobre aquesta passió, dóna un verdader tractat de l'abstinencia, ocupant-se de la discreta i de l'indiscreta; exposa tota la doctrina sobre'ls dejunis, les regles teològiques i raons amb que's funden; parla del vi i de ses excel·lencies, del mal d'embriaguea, conté el tractat de cortesía en la taula, publicat pel distingit filòleg, nostre amic senyor Balari, constituint tot plegat un complet tractat de l'apetit ordenat i desordenat que Déu ha posat en la naturalesa humana per la conservació individual. Resplandeix sempre en tota aquesta doctrina moral l'esperit observador i analític de l'escriptor, així en el tractat de la superbia, com si el bon frare hagués nascut en aquest temps de parlamentarisme, explica «com superbia nex de gran eloquencia e de bella parleria», i prova bellament la raó d'això, per la superioritat que'l parlar dóna als homes sobre'ls altres animals, «car los altres animals no parlen». Se demostra coneixedor del dret social, quan, per exemple, parlant de la luxuria pregunta en una distinció: «perque la Santa Esglesia e los princeps sostenen[1] les fembres publiques», i contesta saviament recordant la doctrina de Sant Agustí, seguida per tots els teòlegs, de que la llei positiva pot discretament no prohibir certes coses prohibides per la llei natural; i explica les savies regles cristianes destinades a impedir l'immoralitat. Exposa les penes contra l'adulteri, i «les penes degudes als alcavots, segons lleys imperials. E posa encara que potser dit alcavot». — Passa després a tractar de lo que'n podríem dir instruments de pecar, això
- ↑ Es a dir, soporten o toleren.
