nostre reverent Salvador»; en la discussió amb els jueus manifesta que ell no sab d'hebraic, per lo qual s'excusa si ha lleugerament errat, mes diu que les interpretacions i arguments que alega els ha tret de diferents hebraístes, i en particular de «un crestia que s'apella frare Ramon Marti qui fonch del orde dels prehicadors gran clergue en lati e en ebraych… e axi mateix de rabbi Mosse qui fonch juheu gran mestre en aquell mateix ebraych…» Acaba el llibre amb una recapitulació de les materies que ha tractat, i amb una exhortació sobre l'excel·lencia de l'estament cristià per a que «sies valent bataller», i promet «lo libre segon, qui's segueix tantost apres d'aquest, de tot linatge de temptacions, e ensenyara com d'aquelles ab l'ajuda de nostre Senyor poras haver finalment victoria, axis que si vols, mitjansant la sua gracia, null temps no cauras en temptacio».
El Terç Llibre del Crestià, acabat d'escriure el diumenge 16 de juny de 1389, és obra capdal i digna de tota ponderació, i el tenim per un dels principals monuments que posseeix la filosofía moral en les noves llengües europees. Es el tractat de la gran qüestió del mal que tantes heretgíes, errors, disputes i especulacions filosòfiques havía ocasionat fins que Sant Agustí trobà el desllorigador de la dificultat, explicant el caràcter privatiu que'l determina, essent desde aleshores sa doctrina comuna i acceptada per tothom. El mal metafísic, o sía la privació del bé degut, com la ceguetat en l'home, qui és sér vident; el mal moral, o sía la falta de rectitut o d'ordre en l'acció, o en la finalitat de l'acció humana; lo que'n podríem dir l'origen històric del mal moral en la nostra naturalesa, o sía la nafra original, principi de l'humà defalliment, tot ho tracta el savi Eximenis amb profonditat, claredat i amb interessant estil. Mes no's contenta amb els principis filosòfics, ni amb l'exposició de la materia científica, sínó que, posat el fonament, va desenrotllant el dilatadíssim sistema ètic o moral de les accions humanes, explicant les passions i els pecats que aquestes en son desenfrè engen-
