Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/326

son Criador, que'l mèrit està en l'observancia d'ells, que la gloria del paradís respòn als nostres mèrits, i que «cascu rebra guardo segons son treball (ad. Cor. 1.^a c. 3.°)», «posa quals son exemps del dit pacte»… «Primerament los infants qui han paradis sens neguns merits propis e personals, mas solament han salvacio per los preciosos e sobreabundants e reverents merits del Fill de Deu, Jesucrist, dins la gracia del qual ells son tots batejats, e untats, e denejats, e lavats, e sebolits, e acabussats, e cuberts. Los segons qui son franchs de aquest pacte son los privilegiats, axi com fonch lo ladre que mori al costat del Salvador, penjat en la creu, al qual dona nostre Senyor Deu sens grans merits seus plen lum de la santa fe catòlica, e do abundant de la sua gracia, no contrastant que havia aqui mateix lo Salvador deshonrat, e apres l'ha fet en paradis princep gran e glorios e maravellos, e no segons sos merits e obres virtuoses. Car segons que alguns creen, en paradis n'ha qui faeren e han fetes obres virtuoses sens comparació mes que aquell no feu may, qui no han tan grau de gloria com aquell ha haut. La qual cosa ha volgut fer nostre Senyor Deu, pera ensenyar a tots quantes son les riquees de la sua misericordia qui a mals e a bons s'extenen largament. De aquest privilegi fa alegrar nostre Senyor molts, los quals nosaltres no sabem en aquesta vida present, mas sabrem ho apres segons que clarament veurem en gloria quant la sua alta magestat nos haura oberts los pregons secrets de la sua ampla magnificencia… E asso clarament defini lo Salvador (Matth., XX) en la figura que prehica de la vinya, a la qual lo Senyor trames logaders a hora de prima, e de tercia, e de sexta, e de nona, e axi mateix en la hora oncena, empero a la fi del jorn mana que fos donat a tots un mateix loguer, so es lo precios diner de la gloria…» Posa desseguit les raons de justicia per les quals «cascun puxa dar al altre lo seu sens injuria de negu», i després afegeix: «Guardonar alcun ultra comuna lley de guardonar los altres, proceheix de gran liberaiitat d'aquell qui axi guardona; com donchs a nostre Senyor plau axi guardonar alcun que li perdo per sos menors merits, mes que no ha acostumat de dar als altres per semblants o per majors merits, aci ensenya la gran liberalitat, e bonea, e per consegüent negun no deu murmurar…» En els següents ca-