ta, en la manera difícil que hi havía d'adquirir els coneixements, en la facilitat amb que'ls texts escrits se podíen corrompre per les copies que sovint d'ells se treien, en la confusió que molts cops s'originava per a poder determinar de qui eren obres de diferents autors, fermades en un mateix còdex, i aleshores serem indulgents envers els escriptors d'aquell temps, qui presenten els defectes d'en Eximenis, majorment si tenen l'amplitut d'ell. La seva sinceritat se manifesta molts cops explícitament; confessa que s'ha enganyat, com quan amb la bona fe d'un infant, acabant de contar les coses meravelloses que's deia que passaven en el Canigó i en son misteriós gorc, desprès, sens dubte en una segona copia, afegeix: «Nota que després que aquest primer libre hagui escrit, entengui que jatsia que en lo dit estany se hajan esdevengudes coses fort estranyes, emperò de present res de les demunt dites coses no si esdevenen e aço crec que sia la veritat» [1].
Tret que sía aquest defecte, n'Eximenis és un escriptor capdal en la nostra literatura, i amb ell i tot, tal volta és el mirall més complet per a conèixer aquella societat de la Mitjana Edat, perquè'ls talents il·lustres qui caminen per les sumitats del pensament, qui, revestits de la Ventat, no s'aparten de la vía universal i eterna
los pocos sabios que en el mundo han sido,
si bé és cert que són més segurs mestres de l'home, emperò, usant una frase atrevida, com que s'acosten més a Déu que a l'home, no donen un trasllat tant complet de la societat en que viuen, amb ses excel·lencies i defectes, amb ses veritats i errors, amb ses virtuts i vicis. Els uns són homes qui avancen a la seva època, o, més ben dit, són de totes les èpoques; els altres són del seu temps. I com té interès en l'humà coneixement, no solament lo absolut i invariable, sinó lo contingent i variable, com no coneixeríem una societat si no coneguéssim igualment que les excel·lencies, els defectes d'ella; com l'ombra i les tenebres
- ↑ Primer llibre del Crestià.
