Fonts principals d'aquest capítol. — Els volums estampats i manuscrits de l'autor que's citen en el text; la Biblioteca de Nicolàs Antonio, el Diccionari d'en Torres Amat i la Memoria de D. Emili Grahit (Renaixensa, t. III.)
i ha vera dificultat en l'estudi del pensament del gran escriptor Eximenis o Ximenis, puix és gairebé immensa la seva doctrina continguda en grossíssims volums, en bona part inèdits. Fou enteniment d'una fecunditat inextingible; era necessari que son pensament i que sa ploma tinguessin la velocitat, usant la frase del Psalm, de la mà d'un escrivent qui escriu depressa, puix enriquí la literatura catalana amb tal nombre de produccions, sols comparable al de les obres de l'Il·luminat Doctor, el Beat Ramón Lull. Hi ha entre'ls dos escriptors bona cosa de semblança; tenen qualque facció parescuda en sa fesomía intel·lectual i fins en certs termes, podríem dir, que són de la mateixa escola i formen a la mateixa banda en l'exèrcit dels pensadors de la nació, essent com una excepció i confirmació del pensament nacional. Tant les obres d'en Lull com les d'en Eximenis poden ben bé qualificar-se d'enciclopèdiques, i difícilment se'n trobaríen d'altres que amb elles puguin comparar-se, en les noves llengües europees, en quant a comprensives de tanta varietat de coneixements. Lull és més genial que Eximenis, és més resplandent la llum de son enteniment, s'acosta més als semi-déus del pensament humà; però, si se'ns permet la paraula, és més selvatge, més fill de la naturalesa
