Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/31

miliar és la patriarcal, compatible amb tot el progrés dels temps i la complicació que sempre importa una civilització ja antiga; les relacions entre marit i muller són les que tingueren ja entre sí Adam i Eva en els primers moments de la creació del nostre llinatge sobre la terra, i l'autoritat del pare és plena i divina, sens limitació llegislativa, puix el mateix Decàleg cap n'hi imposà al llegislar sobre aquest punt, perquè com deia en Permanyer, el vell, ja se'n cuidà de posar-la en son cor la mateixa naturalesa. L'organització de la familia catalana és la verdadera organització cristiana, perquè és l'eterna, la natural, la que desde'l principi inspirà el Summo Llegislador de l'humana naturalesa. També és admirable en nostre país l'organització del domini de la terra; no nega el principi de la proprietat individual, i no obstant, satisfà el dogma de que la terra ha sigut criada per a tots els homes, i que aqueixos l'han de dominar. Els drets del domini, repartits entre molts, fan que tots síen senyors, ennoblint així amb la califat senyorial fins als més humils pagesos qui reguen la terra amb la suor de llurs fronts.
 Aqueix sant principi del cristianisme de l'ennobliment de l'home per son treball, l'ha professat Catalunya fins en època en que la preocupació, nascuda de la condició dels temps, no tenía per nobles més que als qui seguíen la professió de les armes o d'ells descendíen. Els mercaders i menestrals catalans, en la vida social i política, representaven un paper important i no amagaven la cara davant del més poderós prohom de l'aristocracia; i aqueixa no's desdenyava d'alternar amb aquells honrats ciutadans, segons encara es recorden els qui guarden memoria de l'estat del país abans que fos invadit per la borda democracia nascuda de la Revolució Francesa. Respecte de si la llegislació té esperit cristià, basta recordar que'l dret de l'Iglesia, el dret canònic, és supletori en ella; i totes i qualsevol de ses disposicions germinaren i nasqueren baix la suau calor de la religió, perpetua educadora de la nostra gent. Cristo, restaurador de la naturalesa, és el cor de la nació catalana, i al suau i ordenat ritme de sa sabiduría i amor se movíen els fundadors i pares de nostre poble. Tal volta algú dirà que'l mateix succeí en les demés nacions que aparegueren en la reconquista, i a sa manera és cert; mes enlloc l'organització social,