Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/309

i la nova moda cercava una literatura oficial i cortesana, tenía un gust aristocràtic, menyspreant tant la filosofía com l'art literari, i l'arquitectònic, i fins el govern polític, de la Mitjana Edat. I d'això no'n cal fer demostrament, basta, després de llegir a Sant Vicens Ferrer i a Eximenis, passar els ulls per les obres d'en Lluis Vives.

De la consideració del caràcter, paraules i obres de Sant Vicens Ferrer, ens sembla se'n dedueix que'l sant home fou un bell representant de l'esperit català. Actiu, moderat, amic del just medi, assimilador, pràctic, constant, amant de la tradició i amb l'ull posat en l'esdevenidor, no sols l'Iglesia li ha concedit l'honor dels altars, sinó que la patria mai n'ha perdut la memoria; i l'instint popular en les hores crítiques de Catalunya ha fet reaparèixer entre'ls seus conciutadans sa inspirada i profètica figura. L'apòcrifa profecía de Sant Vicens Ferrer, tant coneguda, sempre ha sonat entre'l nostre poble com la veu del profeta de la terra, del reivindicador de l'esperit catalanesc, i, cosa particular, al pas que alguns escriptors han cregut que la seva acció havía sigut contraria a la conservació de Catalunya, el poble fins als nostres dies l'ha tingut per defensor de l'integritat i puresa de l'indígena esperit nacional, i la dolça Valencia, patria seva, tant castellanitzada, fins avui en el día del Sant representa els seus miracles en llengua catalana, i en la mateixa es predica son panegíric, única excepció en tot l'any (puix sempre es sermona en castellà) en honor de l'home qui feu ressonar la patria llengua gairebé per tota l'Europa, per lo qual bé podem dir d'ell: Defunctus adhuc loquitur lingua catalana.