Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/30

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPÍTOL II
Esperit cristià de la regió catalana
P

otser no hi ha cap altra nació tant entera i sòlidament cristiana com fou Catalunya. L'infusió de la gracia divina es feu en una raça forta, entenimentada i activa, per lo qual l'element humà, fecundat per aquell element diví, produí una virtut i energia que's desenrotllà en una organització resistent i armònica. Els grecs anomenen amb un mateix mot els conceptes d'energía i de virtut; i Aristòtil, en sa admirable teoría moral, pren per punt de partida l'activitat de l'ànim per a explicar les virtuts i els vicis. Mes l'activitat deu ésser educada; i la de la nostra raça fou governada i dirigida, fou fomentada i educada, desde que's pot dir poble català, per l'Iglesia, qui l'engendrà en les ombrfvoles valls del Pirineu. Tot-hom diu que Ripoll és el breçol de Catalunya, i canta el poeta que'ls reconquistadors

El niu pels pics ne pengen, on naix la nostra raça
breçada amb cants de monjos i al sò de roncs clarins.

 L'objecte del cristianisme és netejar de vicis la naturalesa humana i enfortir-la i fecundar-la pel bé, il·luminant el seu enteniment amb una claror divina; de manera que quan un poble és influit per ell, el caràcter dels homes i dels usos i institucions són d'una admirable naturalitat. Per 'xò l'organització social de Catalunya és la recta interpretació de la naturalesa, ateses les condicions peculiars en que vivim. L'organització fa-