Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/293

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tan solament en Joan Fluvia, e un christia novell, que ha poca fee en Deu. E per lo leyt del dit Fluvia estam molt escandalisats, com tot hom ha perdonat sino aquell… Escrita en Oriola a quatre dies de Mars del any de mil quatrecens y onse.» Consta, per diferents documents, les paus posades pel Sant en molts llocs en qüestions que revestíen forma jurídica, titulant-se ell àrbitre i amigable componedor, com succeí en el plet que a Valencia seguíen les comunitats de regulars amb els rectors de la ciutat sobre diferents drets; i si a aquests fets afegim l'intervenció que'l Sant tingué en la pacificació de l'Iglesia, segons aquesta confessà per boca del concili de Constança i del papa Martí V, bé podem aplicar-li els successors, com li aplicaven els contemporanis, les paraules de benedicció de la Divinal Escriptura: Quam speciosi pedes evangelizantium pacem, evangelizantium bona.
 L'acció de Sant Vicens Ferrer tingué tan eficacia no sols entre'l poble cristià, sinó també entre'ls mahometans i jueus. L'ordre de frares predicadors, qui ja desde'ls principis de la formació de la nacionalitat catalana havía treballat afortunadament per la reducció a l'unitat de pensament, en el sigle XV, per ministeri de son il·lustre fill Vicens Ferrer, obrà maravelles en aquest sentit. Va a Granada el celebèrrim predicador i es fa oir i atendre d'aquells moros; mes sa missió feconda és principalment respecte dels jueus. En les Castelles obra prodigis i converteix, com a Salamanca, barris de jueus a la fe catòlica, lo mateix fa en Aragó i altres punts d'aquesta corona, mes en Tortosa és on veiem les solemnes conferencies entre rabins i teòlegs catòlics, que tant abundants efectes produiren per l'unitat de la fe i de la patria. El sistema és el mateix que en les controversies del temps de Sant Ramón i en Jaume; en aquestes, fra Pau Cristià, jueu convers, fou l'instrument per l'atracció dels endurits talmudistes; i en les conferencies de Tortosa, és el famós Jeroni de Santa Fe, protometge de Benet XIII, convertit a la fe per Sant Vicens. Així en les unes com en les altres controversies, les dues parts se posen en el terreny comú de les Escriptures Sagrades, de la raó natural, i fins s'admeteren les gloses dels antics rabins. El resultat fou prodigiós i Sant Vicens pogué veure la conversió de la quasi totalitat dels jueus de