ha trepitjat la terra, la Verge María, entonà ei càntic de ses grandeses, i que Sant Francesc, tornat per gracia divina a l'infantil ignocencia, estava molt gojós i satisfet quan els homes dels lliures municipis d'Italia el passejaven en triomf per les seves ciutats, considerant el Sant que en ell era honrat el seu Senyor.
Més ens extendríem en explicar aquesta aparent antinomia de la santedat, si escrivíssim una obra de mística o ascètica cristiana, però, amb lo dit, creiem que s'esvanirà qualsevol sospita que hagués pogut nàixer en l'esperit d'algún lector, estrany a aquelles avui tant desconegudes disciplines, contra l'humilitat del nostre apòstol. Els signes i prodigis seguíen a la seva predicació, i la pau de Crist segellava totes les seves missions. Reconcilià amb el comú de Murvedre la ciutat de Valencia, qui anava a alçar contra aquella el penó del Rat-penat; posa en pau la ciutat de Vich i altre gran nombre de llocs de diferents realmes, essent digne de que's faci esment del fruit de sa predicació en Oriola. Els Jurats i concellers d'aquesta Vila escrigueren una llarga i hermosa carta al bisbe de Cartagena, donant-li compte dels resultats obtinguts per aquell apòstol, de la qual extractem els següents fragments: «… fem saber a vostra gran Reverencia, que el molt Reverent, e de santa vida, Frare Vicent Ferrer, Mestre en Sagrada Theologia, es estat en aquest bisbat vostre: ço es en Alacant, en Elx, en Oriola, en Murcia, y ara es en Lorca: per la venguda del qual se es enseguit molt be a tota aquesta terra, e gran salut a tots los faels christians. En especial los d'aquesta vila vos certificam, que per la gracia de Deu, e per la sua santa predicació es apartada de tots vicis; e pecats publichs; e escrivim vos estes coses: . . . . . . . . . . . . . .
Senyor, una de les majors gracies, que avem obtenguda per gracia de Deu, e per la predicació de dit Mestre Sant, es que en aquesta vila no hi ha romasa plaga… ni inimicicia en alguna persona: ans de bon voler, e per reverencia de Deu se han perdonat los uns als altres. En tan que hi ha hagudes pus de cent y vintitres paus; de les quals hi ha xixanta sis de morts, e les altres son de tolliment de nasos, e braços, e altres membres. Axi, que tot hom, loat sia Deu, esta en pacifica pau, sino es
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/292
Aquesta pàgina ha estat revisada.