Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/281

caràcter personal: l'element escolàstic, el català i el del tracte amb el món. Nascut a Valencia prop del convent de Frares Predicadors en l'any 1350, educat en aquella ciutat, cristianament civilitzada pels deixebles de Sant Domingo, entrat a l'edat de dinou anys en l'ordre del dit Sant, no podía menys aquell esperit tant noblement intel·ligent i amant de la veritat, de rebre l'influencia escolàstica i tomística. Catalunya congenià molt prompte amb aquest sistema intel·lectual. El primer capítol que celebrà la nova provincia de Frares Predicadors d'Aragó en la ciutat de Saragossa, en l'any 1309, manà, baix pena i en virtut de santa obediencia, l'ensenyança de la doctrina del venerable doctor fra Tomàs d'Aquino, donant per raó, tant propria d'aquesta terra de sentit comú, no excel·lencies ditiràmbiques de l'escola, sinó l'ésser la més sana i més comuna. Quatre anys més tard el capítol de Metz feu el mateix manament, donant la mateixa raó dels frares catalans. Passà Sant Vicens a l'Universitat de Lleida, identificada com havem vist amb l'ordre de Predicadors, estudià i ensenyà en aquella il·lustre escola catalana, fou després mestre de Física en el convent de Santa Caterina de Barcelona, passà als estudis de Tolosa i de París, a obs de son ordre, a fí de familiaritzar-se, com ara diríem, amb l'il·lustració internacional; i encara que jove, amb sa alta intel·ligencia plena de coneixements, anà a Roma, on per a demostrar sa adhesió a la doctrina tomística, el novell doctor parisenc se presentà a defensar tota la doctrina tomística formulant la següent proposició: Tota la suma de la teología de Sant Tomàs és verdadera. Qui coneix lo que eren les públiques conclusions en aquella època, i sab l'immensitat de materies que enclou la Suma Teològica, podrà compendre l'ardiment científic de Sant Vicens al llençar aquesta provocació científica en un centre d'estudis tant famós com era Roma.
 Mes l'activitat intel·lectual i l'encès cor del nostre Sant no's complíen amb una vida purament especulativa; necessitava el tracte amb els homes, la pràctica de l'apostolat, i així el veiem entregat al ministeri de la predicació ja en Barcelona, i després sempre que tenía ocasió; i tal degué créixer la seva fama que, reclamat per la ciutat i convent de Valencia, se restitueix a sa patria, essent de vintinou anys d'edat i tant sols diaca en quant