molta ciencia i il·lustració, feu gran paper en aquella augustíssima assamblea, i l'historiador Pallavicino [1] conta còm aquest doctor català, en la discussió sobre la Comunió baix les dues especies, fatigat ja el Concili de peroracions llargues i inútils, se reanimà a l'oir la paraula elegant i concisa del nostre canonge, excitant l'apetit, diu l'historiador, dels qui ja estaven tips, fins al punt que, després d'haver enraonat dues hores, li demanaren que continués en la sessió següent. En aquell Concili fou el propugnador de l'ortodoxia de Ramón Lull, per molts impugnada, i obtingué que reeixís… Sancti oecumenici Concilii auctoritate de adversariis triumphantem, com ell diu en el pròleg de l'Ars brevis de Ramón Lull, publicada a Barcelona l'any 1560. En aquesta ciutat restaurà l'escola luliana, ensenyant públicament, i amb gran concurrencia de qualificats deixebles, la doctrina de l'Il·luminat Doctor, amb molt afany escoltada per homes ja instruits en la filosofía i les arts, per cavallers nobles i il·lustres, i per doctors de totes les facultats.
No seria propri d'aquest lloc l'enumerar els molts i il·lustres lulians qui de la nostra terra han eixit i han seguit les ensenyances de l'Il·luminat Doctor. Havem fet menció dels qui acabem de parlar per a que's vegi còm la doctrina física o mètode experimental ha tingut a Catalunya una tradició científica, i homes doctes qui l'han sostinguda, no amb esperit vulgar, sinó com a precursors de la ciencia experimental moderna, que si no enlaira gran cosa l'enteniment humà, al menys, ben aplicada, pot ésser d'utilitat a la desvalguda descendencia d'Adam, i pot afavorir els pobrets, com amb estil verament franciscà deia el fra-menor Peratallada. No podem, emperò, passar per alt, entre'ls nostres lulians de la centuria passada, el P. Pasqual, cisterciense mallorquí, qui amb gran erudició i critica, i nombroses mostres d'amor a les coses catalanes, estampà en Avinyó les Vindiciae lulianae en 1778, obra on publica documents curiosos i notables referents al Beat Ramón; com tampoc al benemèrit P. Fornes, també mallorquí, franciscà, catedràtic de Salamanca, de molta erudició, qui impugnà al P. Feijóo en lo que aquest escrigué contra'l Beat Ramón amb el Liber apologeticus, que pu-
- ↑ Lib. 17, cap. 16.
