Creus. Ja'l rei Alfons d'Aragó, desde Nàpols, en 1449, havía donat privilegi i promès protecció a Llobet (Lupetus) per a ensenyar la doctrina luliana i fins per a erigir escoles on s'ensenyés. El rei Ferràn, en el privilegi donat a Fra Jaume Janer en 1500, suposa ja existent i fundada una escola amb rendes propries per l'ensenyança del lulisme a Valencia, en qual ciutat ensenyà i publicà son llibre Ars metaphisicalis [1] el savi monjo de Santes Creus. Sa concepció científica és grandiosa, mes atrevida i que, sens explicacions i a no ésser el sentit catòlic que domina en l'escritor, se podría pendre per monista, com ara diuen; puix al voler provar, seguint a son Mestre, que l'Universal és un Ens real, diu: «Omne quod est sub lunae globo, dicitur elementatum, aut vegetatum, aut sensatum, aut imaginatum vel rationatum (!) ultra haec nihil est…» I al dir això es funda en els experiments dels alquimistes i en les transformacions que ells obren i es poden veure in alembico.
Altre català il·lustre, que és com qualificat testimoni del vol que prengué en nostre país el realisme lulià, en lo que atany a l'estudi experimental de la materia, és el mestre Pere Degui, prevere secular, de Montblanch, i inquisidor general per tota Espanya. El Salzinger diu que ell ha vist exemplars del llibre que escrigué, titulat Introductorium admodum breve et sucintum ad omnes sciençias, estampat a Colonia l'any 1516, i comença: In nomine Jesu; fa d'aquest opúscol grans alabances i en porta fragments. Degui funda la preferencia del règim experimental sobre del racional en una raó teològica; puix diu que, havent el pecat original alterat el compost humà, l'ordre de l'adquisició dels coneixements ha quedat també alterat, estant en certa manera supeditada la raó al coneixement sensible, per lo qual en l'estat actual el coneixement és de compositis ad simplicia et a simplicibus ad divina, essent, doncs, el coneixement de la materia basa dels altres coneixements.
El bon nom del Beat Ramón Lull tingué encara un atleta més valerós en la persona d'en Joan Vileta, canonge de Barcelona i teòleg del bisbe Cassador en el Concili de Trento. Home de
- ↑ Existeixen diferents exemplars d'aquest notable llibre en nostra Biblioteca Universitaria
