s'extraviaren del recte camí de la ciencia. No fou Peratallada un alquimista vulgar; ell mateix anatematitza als qui en l'alquimia cercaven els secrets naturals per fins il·lícits, et efficiuntur falsificatores monetae et sigillorum praelatorum et Principum; al revés, ell escrigué son llibre De famulatu philosophiae, amb el fí nobilíssim d'estendre el coneixement experimental de la materia per a profit dels homes principalment pauperibits et evangelicis; mes el contingut de son llibre sembla revelar que en la seva ardenta imaginació hi havia certs germes d'il·luminatisme, sens dubte nascuts d'aquella absorbent contemplació gairebé proclamada pel Beat Ramón Lull, l'únic instrument de l'investigació racional, puix al referir que se'l tingué set anys a la presó, manifesta que allí se li comunicaren ses idees científiques per sublimes theorias et illuminationes celestes. El llibre de Rupescissa, o Peratallada, estengué la doctrina física luliana, essent com un comentari o glosa d'ella. El Torres Amat el donà per català; Salzinger diu que és gallus; lo cert és que fou frare de Sant Francesc i catedràtic de Tolosa, home de gran activitat; i diuen si arribà fent missions fins a Moscou, de zel més o menys secundum scientiam, segons la devoció de cada hu. El citat Salzinger, tant savi com afectat a tot lo que pertany a l'escola luliana, suposa, en defensa de l'ortodoxia i puresa de zel de Peratallada, que fou arquebisbe de París; mes, havent nosaltres mirat la Gallia Cristiana, havem trobat, és cert, un Johannes III arquebisbe de París, natural de la Roche-taillé, llogaret, diuen els graves i erudits maurins, de prop de Lyon, qui fou patriarca de Constantinopla i morí en 24 de març de 1436; però que dubtem fos el nostre Peratallada, frare de Sant Francesc, escriptor de ciencia física, home de gran exaltació d'esperit i de vida accidentada, circumstancies totes que's callen en la <i<Gallia Cristiana, en la breu relació que fa de l'arquebisbe Johannes III de Roche-taillé [1].
La tendencia naturalista, o sía l'estudi directe i experimental de la materia, iniciat per Lull, tingué a Catalunya un doctor il·lustre, qui enllaçà aquest estudi amb el de la metafísica, en la persona del mestre Jaume Janer (Januarius), monjo de Santes
- ↑ T.8, pàg. 145.
